» inici
|
SITGES 2005 (el festival dia a dia) Dilluns 17 d'octubre Dues grans guanyadores han passat pel Sitges 2005, com a mínim aquesta és la impressió que queda després de veure l'entrega de premis que ha decidit el jurat format per Blanca Li, Bill Plympton, Nieve de Medina, Elvis Mitchell i Àngel Quintana: Hard Candy (Millor pel·lícula i Millor Guió) i El sabor de la sandía (Premi especial del jurat i Premi Millor Actor). A més, a banda de la repartició de premis del jurat, la primera s'ha endut el Premi de la Votació Popular, i la segona el Premi de la Crítica Jose Luis Guarner. El Premi a la Millor Actriu ha estat per Lee Yeong-ae, l'heroïna femenina de Sympathy for lady Vengeance, de Park Chan-wook, i el Millor Actor per Lee Kang-sheng, protagonista masculí d'El sabor de la sandía. MirrorMask s'ha endut dos premis de segona (Direcció Artística, i Efectes de Maquillatge) ben merescuts, mentre que la fotografia ha estat per Seven Swords i la Bso per A bittersweet life, una de les cintes que optava a més i que se n'ha anat amb menys. I deixeu-me que em guardi, en darrer lloc de la Secció Oficial Fantàstic, la Maria a la Millor Direcció per a Johnnie To. Perquè, una cosa és que se'l guardonés enguany amb La màquina del temps (més que comprensible, imprescindible), però l'altra és que se li doni un premi que crec que no mereixia ni de bon tros, i que de no ser present al Festival, sospito que no hauria rebut. Sembla que avui dia, rebre un premi de les mans de Quentin Tarantino no és prou, i s'havia d'acontentar el director d'Election d'alguna manera encara que aquesta fos molt inferior que Breaking news, el títol impressionant que ens va presentar l'any passat. És una immensa alegria veure com el Premi Citizen Kane a la Direcció Novell ha estat per Emanuel Carrère i la seva irregular però súper atractiva cinta La moustache. No mereixia passar sense pena ni glòria pel Festival, i així li han reconegut al magnific escriptor francès. En qualsevol cas, aquí teniu tot el palmarès >>
Diumenge 16 d'octubre El Festival comença a tancar la paradeta, amb l'últim dia del cap de setmana i el penúltim dia del Sitges 2005. Encara és aviat per fer valoracions definitives, però ja és un bon moment per començar a posar-li nota. Segurament hagi estat un Festival notable, però irregular, amb algunes perles que han brillat d'allò més, però també amb algunes decepcions (almenys a nivell personal) que ni tan sols s'han acostat a la mediocritat (les dues que ha presentat el Miike, la dels germans Quay, la del Johnnie To). D'entre les millors en destaquem Sympathy for lady Vengeance, del Park Chan-wook, potser no tant rodona com Old boy, però fantàstica en qualsevol cas. Seven Swords també ha deixat molt bon gust de boca, i Trouble no ha passat desapercebuda, amb un Benoît Magimel (x2) en una cinta que reprodueix la duplicitat d'Inseparables del Cronenberg. Apunteu-vos un nom i un titol: Kim Jee-woon i A bittersweet life, d'una qualitat indiscutible, tant pel què fa a la sublimació de la violència com a acte catàrtic, com pel què fa a l'amor platònic oriental com a motiu per seguir endavant. David Slade, un petitet, rapat, grassonet, nerviós i entranyable personatge, ha sorprès a tothom amb Hard Candy, duríssima de principi a final, rodada amb el mestratge d'algú que ve del videoclip i la publicitat, i interpretada a la perfecció. The jacket ens demostra que Adrien Brody és un monstre al davant de la càmera, i que Soderbergh i Clooney saben triar quins projectes han de produïr. Molt ben realitzada, amb una història sorprenent, claustrofòbica i que atrapa. Un bon notable. Una mica inferior és La moustache, amb un punt de partida sensacional, un desenvolupament encertat, i un desenllaç realment pobre i que no està a l'alçada de la resta de la història. Bon debut per a Carrère al darrera de la càmera. Oculto, personalment, m'ha semblat molt superior a Frágiles (ben rodada, però amb una història massa simple) i infinitament millor que La monja, un altre desencert de Filmax al més pur estil de Rotweiller o Creep (les dues al sitges 2004). Com poden premiar Julio Fernández per aquestes misèries de cintes? Suposo que és una pregunta retòrica. Voice és més aborrida que dolenta, tot i que possiblement hi hagi de les dues coses a parts iguales, The Piano Tuner of Earthquakes és molt bella, però força pesada, i El sabor de la sandía no la he vist, però només n'he sentit elogis i bones paraules. I pel final m'he deixat la que per mi és la millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic del Sitges 2005: Lemming, del Dominik Moll. No voldria explicar-vos-en res, només anticipar-vos que la realització és impecable, la història atrapa des del primer moment, i que està molt ben resolta, amb detalls que recorden títols de la filmografia de Hitchcock, com ara Vértigo o Los pájaros. Pel què fa a les altres seccions, el més destacat ha estat, sens dubte, Corpse Bride, la darrera obra mestra de Tim Burton, la tornada a la gran pantalla de Jodie Foster (que va venir al Festival) amb Flightplan, i Frágiles del Balagueró.
Dissabte 15 d'octubre [última hora, 18.30h] Bé, ja es veia a venir que hi hauria alguna sorpresa, i sens dubte, ha estat sonada. Com ja sabeu, la sessió d'Election a l'Auditori, avui a les 16.30h, anava precedida de l'entraga de La màquina del temps al seu director, el prolífic i veterà Johnnie To. Doncs bé, l'encarregat de donar-li el premi ha estat ni més ni menys que Quentin Tarantino, completament entregat a Johnnie To, amb reverències incloses dalt de l'escenari. [fi última hora, 18.30h] Nois i noies, senyors i senyores, cinèfils i cinèfiles. Tim Burton és el rei, ens ho ha confirmat una vegada més, si és que algú encara en dubtava. Corpse Bride és fins i tot millor que Pesadilla antes de Navidad, de principi a final i passant per cadascuna de les escenes, per cadascun dels personatges, i per cadascuna de les cançons que, com no, torna a firmar el Danny Elfman. Si encara no la heu vist, Avui, a les 23.15, al Retiro. Serà el dia que Antonio Hernández arriba a l'Auditori amb Oculto, acompanyat del Leo Sbaraglia i la Laia Marull, una parella de luxe per a una cinta que es mereix un vot de confiança. I a les 16.30h, a l'Auditori, senyors, treguem-nos el barret i fem un parell de reverències que arriba el mestre: Johnnie To. Election. Violència. Persecussions. Policia. No us la perdeu aquest any que el festival homenatja el director que l'any passat ens portava Breaking News i que aquest any veu com Sitges li recupera 5 títols més. Que no us passi per alt Paradise Girls, a les 23.00h, al Retiro. Amb aquella duresa poètica i sublimada que caracteriza bona part del cinema oriental contemporani. I si ahir no vau veure A bittersweet life, nois, no sé a què espereu. Avui a primera hora, a les 10:45 al Retiro.
Divendres 14 d'octubre Arriba el cap de setmana, nois. I amb el cap de setmana arriba més teca. Sens dubte, aquest Sitges 2005 ha estat un Festival In Crescendo, fluixet de bones a primeres, i cada vegada més fort a mida que han anat passant els dies. Plat fort del dia, sense lloc a discussions ni reserves: Corpse Bride, la darrera pel·lícula d’animació stop-motion del Tim Burton. Pels que no en sabeu res, només us avancem que l’estètica és molt similar a Nightmare before Christmas, un dels primers títols que van aconseguir que Tim Burton tingui el crèdit i els seguidors incondicionals que té ara mateix. D’entre els ninotets animats d’aquesta Novia Cadáver, en destaca, com no podria ser d’altra manera, Johnny Depp, acompanyat d’Helena Bonham Carter, Emily Watson, Albert Finney i Christopher Lee. A les 22.30h a l’Auditori. Us la perdreu? Jo no ho faria. Però ja ho diuen, que no només de Tim Burton viu l’home. Precisament per això ens reservem un lloc a la primera fila per veure Benny’s Video, segurament la pel·lícula més dura de Michael Haneke que, el 1992, ja anticipava el que seria més endavant Funny Games. Al Prado, a les 17.00h. Per tots aquells que ahir no vau poder veure Flightplan, la tornada a la gran pantalla de la Jodie Foster, passeu-vos avui pel Retiro a les 23.00h, val la pena. També podeu recuperar Lemming, del Dominik Moll (sí, el de Harry, un amigo que os quiere), al mateix Retiro, a les 15.00h. Tampoc heu de deixar escapar La moustache, de l’Emanuel Carrère, que té alguns moments realment imperdibles, tot i que en d’altres sembla que tot plegat no acabi d’agafar la direcció més adequada. La que no us recomano, de cap de les maneres, és Voice. Ja em sap greu, però no val res. Guardeu-vos els euros per comprar l’entrada per a la sessió de les 00.30h a l’Auditori, amb la marató de Tauró coincidint amb el seu trentè aniversari. Nois, Jaws sí que paga la pena. De la que no us puc dir massa cosa, tret que me l’han recomanat molt efusivament des del departament de premsa del Festival (feu-los cas, que per alguna cosa hi són) és A bittersweet life, una pel·li oriental duríssima amb una estètica francesa dels 70’s. Al Retiro a les 12.45h, i a l’Auditori a les 16.00h. I per acabar, de Hard Candy us en podem explicar que és una de les pel·lis que més comentaris va aixecar al passat Sundance (no sé si és garantia, perquè la guanyadora de l’edició anterior va ser Primer, i la veritat és que era poqueta cosa). Sigui com sigui, es tracta d’una història al límit d’un fotògraf de moda que passa dels trenta i una adolescent. Doble sessió a l’Auditori, a les 14.00h, i a les 18.30h. Va, i com a petit avanç pel cap de setmana, i com a premi per haver llegit fins aquí: apunteu-vos la classe magistral de Corpse Bride, dissabte a les 12.45 al Prado, l'arribada de Johnnie To amb Election que rebrà La Màquina del Temps del Festival, Oculto, de l'Antonio Hernández, amb la Laia Marull i el Leo Sbaraglia que també visitaran Sitges i Paradise Girls, així com la possibilitat de tornar a veure Corpse Bride i A bittersweet life. I res més, atents al Sessió Contínua, que demà dissabte, a primera hora, hi tindreu tots els detalls pel mateix dissabte!
Dijous 13 d'octubre Segueix l'allau de personatges amb molt de crèdit cinematogràfic que arriben al Festival a presentar els seus darrers treballs. Si ahir era el torn de Park Chan-wook i Quentin Tarantino, avui serà Jodie Foster qui es passejarà per l'Auditori del Sitges 2005 presentat-hi Flightplan (20.15h, Auditori), la seva tornada a la gran pantalla després d'un parèntesi de quatre anys. A més, com ha passat els dies anteriors, avui serà una bona ocasió per repescar films que no hagueu pogut veure, o per horaris o perquè ja no quedaven entrades pel públic. Entre d'altres, us recomanem La Moustache (la pel·li del Carrere, 16.00h a l'Auditori), Sympathy for Lady Vengeance (imperdible Park Chan-wook, a les 23.00h al Retiro) i Trouble (tancant jornada a l'Audirori, a la 1.00h). Totes tres són de la secció oficial Fantàstic i valen la pena de debò. També de la Secció Oficial Fantàstic, apunteu-vos Voice (18.00, Auditori) i Lemming (22.30, Auditori). Del que queda del dia, apunteu-vos Eli, Eli, Lema Sabachtani?, una de les més grates sorpreses de les Noves Visions, i Sanctuary, del Seven Chances (23.00h, Prado). I ja us anticipem que demà divendres arriba Corpse Bride, de Tim Burton, podreu recuperar el Flightplan pels que no la pogueu veure avui, Benny's Video, de Haneke, i Jaws, en el seu trentè aniversari... però tot això ja us ho explicarem demà, com sempre, en Sessió Contínua de bon cinema al Sitges 2005.
Dimecres 12 d'octubre Segur que hores d’ara, els que us hagueu passat pel Festival a veure alguna pel·lícula, per poc selectius que hagueu estat, ja començareu a estar satisfets de les cintes que s’hi han vist. Tot i això, si encara no heu tingut ocasió de veure Frágiles (Retiro, 23.15h), del Jaume Balaguer, o The Jacket (Prado, 13.00h) , produïda per l’Steven Soderbergh i el George Clooney, i magníficament interpretada per Adrien Brody, encara teniu una última ocasió per fer-ho avui dimecres. A més, d'entre les personalitats que visitaran l’Auditori, hem de destacar que a la 1 de la matinada, Quentin Trantino hi serà en qualitat de productor de la pel·lícula Hostel. Serà precisament el mateix dia que Park Chan-wook aterra a Sitges, amb el seu Sympathy for lady Vengeance, tercera part de la triologia de la venjança que va encetar amb Sympathy for mr. Vengeance, i que l’any passat va continuar amb Old boy, guanyadora rotunda del sitges 2004. La podreu veure a l’Auditori a les 22.15h. Que no us semblen prou motius per venir a Sitges? Aquí en teniu un altre: Emmanuel Carrere, fantàstic escriptor francès (El adversario, que també es va dur al cinema) que es passa a la direcció amb La moustache, títol de la secció oficial que narra el desconcert d’un home que ha dut bigoti tota la vida, i que després d’afeitar-se’l tothom li diu que no n’havia dut mai. Carrere es deixarà veure pel Festival al passi de dijous, però avui dimecres ja es podrà veure el seu film, a les 13.15h al Retiro. D’entre els altres incentius de la jornada, us n’apuntem El sabor de la sandía, de la Secció Oficial Fantàstic, un audaç i vibrant musical; What the bleep do we know!? de les Noves Visions, i Yes, de Seven Chances. A més, Isidre Ortiz i Goya Toledo també seran a l’Auditori presentat-hi Somne, que es podrà veure a les 18.00h.
Dimarts 11 d'octubre Per a tots aquells que al fòrum us heu començat a queixar (no sense motiu, és cert) del nivell que fins ara hem vist al sitges 2005, ja us avisem que avui dimarts ens hem de començar a posar les piles perquè arriben cosetes interessants. Sense anar més lluny, gairebé per tancar jornada, a les 22.30 a l’Auditori hi veurem Frágiles, de Jaume Balagueró, amb un cartell internacional prou solvent i amb la mà del director català. Però la pel·lícula del Balagueró no serà l’únic plat fort de la jornada, ni molt menys, sinó que hi ha almenys unes 4 pel·lícules més que val la pena destacar. D’entre les que passaran per la Secció Oficial Fantàstic, us en volem acostar The great yokai war, una pel·lícula més que curiosa que representa el compliment de la cita annual que Takashi Miike té amb Sitges. Ja veurem si tindrà més sort ue l’any passat, amb la semi-fallida Izo. Pels que ahir no vau poder veure MirrorMask, la podreu repescar avui al Retiro, o si no teniu l’opció de veure a les 16.00 i a l’Audtori The jacket, una història amb molt bona pinta, produïda George Clooney i Steven Soderbergh, i amb banda sonora de Brian Eno, responsable del so dels u2 durant molts anys. El protagonista és Adrien Brody, que després de tornar de la guerra veu com l’acusen d’assassinat i el reclouen en una camisa de força mentre experimenten amb ell. I encara a la Secció Oficial Fantàstic, Shutter és la història d’una parella que atropella una noia i fuig sense ajudar-la, mentre que aquells que ahir us vau perdre Seven Swords la podreu repescar al Retiro. I tot això sense oblidar el Citizen dog, una aposta tailandesa de les Noves Visions, i Possession, l’aportació particular d'Andrzej Zulawski a l’Europa Imaginària.
Dilluns 10 d'octubre Segon dia de Festival, carregat també de bons títols que passaran per la Secció Oficial Fantàstic i per les altres seccions del Sitges 2005. Cal destacar Trouble, MirrorMask i Seven Swords, totes tres a competició. MirrorMask barreja la companyia de Jim Henson (companyia que a 3/4 d'una fara una classe magistral al Retiro), el guionista de novel·les gràfiques Neil Gaiman, i el sempre genial artista gràfic David McKean, que dirigeix la pel·lícula. Trouble planteja el tema de la dualitat i la duplicitat en una història digna dels Inseparables de David Cronenberg. En aquest cas es tracta d'un personatge aparentment feliç fins que a la seva vida familiar hi arriba un bessó idèntic a ell que li canvia la vida. I Seven Swords aporta un toc oriental amb un espectacle d'arts marcials i espases arribat de Hong Kong. Cal parar atenció a Yes, una de les Seven Chances, dirigida per Sally Potter i amb Joan Allen poc menys que impressionant. El fantasma de la libertad serà la protagonista de l'Europa Imagiària, i ja podrem anar fent els primers tastets a dos homenatges fantàstics que demà comencen: el que el Festival fa a Johnnie To (amb 5 títols, dels quals avui en veurem Running ot of time), i el que fa al 30è aniversari de Tiburón, amb la projecció de 12 days of terror. Pel què fa a les premieres, Sky High i The devil's rejects, segona obra de Rob Zombie després de La casa de los 1000 cadáveres, i que representa precisament una seqüela d'aquest títol que també vam poder veure a Sitges.
Diumenge 9 d'octubre (Inauguració) Tot Festival comença per una bona inauguració, i aquest any, el Sitges 2005 sens dubte que la tindrà. Primera jornada de Festival, amb un dels plats més forts de l'Europa Imaginària, la pel·lícula El año pasado en Marienbad, d'Alain Resnais. Un altre dels titols destacats d'aquest primer dia de Festival és l'arribada de Werner Herzog (l'any passat ja hi va ser present d'un forma ben peculiar amb la curiosa cinta L'incident del llac Ness), en aquesta ocasió amb Grizzly Man, una altra experiència humana impressionant d'una parella que conviu amb els osssos durant molts anys, fins que aquests els acaben matant als dos. La inauguració serà a les 19h a l'Auditori Melià, amb El Gran Zambini i Serenity, pel·lícula que a les 22.15 es podrà tornar a veure a l'Auditori, en aquest cas amb un passi particular pels clients de Telentrada. De la secció oficial, cal destacar-ne també els passis de Feed, de Brett Leonard, i de The great yokai war, la cita ineludible de Takashi Miike amb el Festival que, un any més, després de la fallida Izo de la temporada passada, no es vol perdre l'ocasió de ser rebut pel públic català.
|
