Cinema català (Vist i no vist)

Vist: Magnolia

2007-11-12T13:44:00.000+01:00

És dur que t'abandoni la persona que estimes. Però pel·lícules com Magnolia et demostren que cal lluitar. No per ningú, sinó per tu mateix. I passar pàgina. D'això parla Wise Up, aquesta petita joia d'Aimée Mann inclosa a la BSO.

Vist: Closer

2007-11-03T11:21:00.000+01:00

És poc alentador veure com es mouen els personatges de Closer. Encara ho és més adonar-se que, a la vida real, les persones encara som pitjors. I ho sentencia Damien Rice, a la BSO: "And so it is / The shorter story / No love, no glory/ No hero in her sky / I can't take my eyes off of you... / 'Til I find somebody new".

(re)vist: C.R.A.Z.Y

2007-10-29T04:58:00.000+01:00

Hi ha pel·lícules redemptores. I cançons balsàmiques. I històries que renoven els ànims. I lletres que sonen a una vida per descobrir. I mirades indiscretes. I abraçades incolores. I C.R.A.Z.Y les té totes, a parts igualment desequilibrades.

No vist: Shine a light

2007-10-26T22:24:00.000+02:00

Scorsese ja té nova peli llesta. Shine a Light és el seu tribut als Rolling Stones, a la música, i al cinema. Mentre l'esperem, i a BCN, el millor cinema musical a l'IN-EDIT.

Vist: El hijo del mal

2007-10-14T15:17:00.000+02:00

La revisitació obscura de La semilla del diablo, sense John Cassavetes, però amb el seu hereu en el cinema comercial independent, el fantàstic Sam Rockwell. Tranquilitat tensa durant tot el film. Arriba el 26 d'octubre.

Recordat: Birth

2007-10-09T10:59:00.000+02:00

Ahir el Fetsival va agafar embranzida. I Joshua em va recordar una altra peli que feia olor de nen dolent: Birth. Impagable Nicole Kidman.

Escoltat: Dies d'agost

2007-10-03T20:19:00.000+02:00

Es mou la vida, s'atura la furgoneta. La música marxa a ritme de Ramón Barnils. I en Marc i el seu germà ens regalen una banda sonora enamoradissa. Aquí la teniu:

(entre tots els comentaris, 5 caixes de col·leccionista i 3 dvd)

no vist: I'm a cyborg, but that's ok

2007-09-27T20:02:00.000+02:00

Park Chan-wook segueix amb ganes de sorprendre. A Sitges veurem la nova, durant el segon cap de setmana de Festival. No hi ha venjança. No hi ha dimonis enterrats. Però hi ha una paia que es creu Cyborg. I que per molt de temps.

No Vist: Wes Anderson i el suicidi

2007-09-23T21:38:00.000+02:00

Fa una glopada d'aigua. Es diu Wes. Té un amic que es diu Luke. I en Luke té un germà que es diu Owen. I l'Owen és el protagonista de la nova peli d'en Wes. A la ficció, parla del suïcidi. I a la realitat, fa un mes que va intentar treure's la vida. Owen, Luke, Wes. Ficció, realitat i suïcidi. Mentrestant, esperem amb ànsies renovades el títol que els uneix a tots: The Darjeeling Limited.

Vist: The virgin suicides

2007-09-20T13:22:00.000+02:00

Sonen els Air.
I amb cada acord,
amb cada cor,
amb cada nota apuntada i estricta,
amb cada cara acraronada i
vista i rebutjada,
mor una verge suïcida.

Un petó Sofia.
I records a les teves nenes fugisseres.

Vist: Xavier F.

2007-09-16T22:01:00.000+02:00

No fa ni tres hores que ha mort en Xavi Fàbrega. Li he escrit un mail sabent que, per primera vegada, el llegirà des d'una altra banda. Després de saber que no hi parlaria més, me n'he anat a veure Caótica Ana. Necessitava intimitat. A la peli s'hi diu: "Sóc l'home més feliç del món". "Sumar i sumar, marxar ple". Ell o ha fet, ha estat l'home més feliç del món i ha marxat ple. Em recorda una cançó que Bono li dedica al seu pare, quan aquest s'estava morint. I va sobre com deixar marxar algú que no vols que t'abandoni.

Vist: Mad World

2007-09-14T14:03:00.000+02:00

No sé perquè, però fa dies que només sento aquesta cançó: al fil musical d'una ràdio; en un pub; en un anunci; a Donnie Darko; i a Donnie Darko; a l'iPod; quan estic a soles i no hi ha música. Potser és que la cançó té raó, i el món està boig.

Vist: Q de Quentin

2007-09-11T13:54:00.000+02:00

Death proof és una merda, cert. Per això prefereixo pensar en un altre Quentin, el que sempre ens meravella. Llàstima de Grindhouse desaprofitat!

Vist: La teva vida en 65'

2007-08-08T05:39:00.000+02:00

Tots ens hem enamorat alguna vegada, en secret. A ella la tinc com a fons d'escriptori. A la pel·lícula la tinc com a fons d'alegria. I a la cançó la tinc com a fons d'optimisme renovat:

"And I’m running all patience to be fucking with you now
You better believe me when I say this now
But I’m packing out my nightmares and I’ll be on my way
You better find me sometimes when you have more to say"

No vist: Caótica Ana

2007-07-20T11:10:00.000+02:00

Ara no la coneix ningú, però a l'agost tothom sabrà que és Caótica Ana. La nova aposta de Medem ho té tot per enamorar-nos: casualitats, màgia, trobades redemtores i personatges apassionants. Serà el 24 d'agost...

(re)Vist: Antonio Vega

2007-07-03T20:34:00.000+02:00

Veient-lo a la foto, sembla un paio dur. Com el Harvey Keitel a Reservoir Dogs. Veient-lo a la vida, sembla trencadís, fràgil. I quan apareix al fil musical d'una peli ens recorda que nosaltres també som dèbils, fugissers, 'tocables'. Demà dimecres Nacha Pop torna. Serà un dia trist de retrobament de fantasmes. Però no hi faltaré.

"Donde nos llevó la imaginación...". Qui segueix?

Vist: Last Days

2007-06-25T04:45:00.000+02:00

No són els últims dies, ni les últimes hores, ni els últims minuts. Són els últims suspirs. Els últims desitjos no pronunciats. Les últimes voluntats no escrites. La semblança (de veu, de roba, de posada en escena, fins i tot de la mort) no és casual. Si Kurt Cobain renasqués, s'assemblaria molt a Michael Pitt.

Vist: Johny Depp

2007-06-07T03:50:00.001+02:00

És un pirata (per partida triple), però m'agrada més com a macarra. I sí, és un macarra com Déu mana: tatuatjes, anells, perilla, descamisat, despentinat, desmadurat. És el fill predilecte de Tim Burton, i ja tenen rodat un altre projecte junts: Sweeney Todd. S'apunta a les comercials però, per sobre de tot, havia de ser el Sancho Panza de Terry Gilliam.

vist: Half Nelson

2007-05-29T06:41:00.000+02:00

Tots hem estat addictes a alguna cosa: al crack, a les mentides, a fer mal o a deixar-nos en fer. I, com al protagonista de Half Nelson, no ens poden jutjar per haver sortit defectuosos. I sentencia la BSO: "It's alright to cry if it make you feel better."

Vist: Zodiac

2007-05-21T16:36:00.001+02:00

No només ho volia. Ho necessitava: el genia havia de tornar, mitja dècada després. I s'apaguen els tràilers, s'acaben les llums, es comencen a mossegar els comentaris i les crispetes se silencien. Dues hores i mitja més tard, el millor de Zodiac resulta ser la persecució (gairebé metafísica) que Fincher fa, quasi invisible, del taxi homicida.

"This is the Zodiac speaking..."

(re)vist: Memento

2007-05-10T04:47:00.000+02:00

S'asseu, amb ell mateix.
Es mira (cap a dins).

S'escolta -els records-.

S'ensuma [en miralls perduts].

Guy Pearce, a Memento, exorcitza els records de la persona a qui a perdut cremant els objectes que encara en guardava. El foc ho enterra tot.

Vist: The brown bunny

2007-05-04T03:30:00.000+02:00

Vincent Gallo és un provocador nat. I com a bon provocador, sap vendre's (en el sentit literal de la paraula). Preus del seu web:
-discs propis: 1.000 dòlars.
-companyia per dones de cap de setmana: 50.000 dòlars, més despeses.
-un pot d'esperma: 1 milió de dòlars.
Saber provocar no té preu. I com a mostra, The brown bunny.

No vist: Wes Anderson & co.

2007-05-02T00:00:00.000+02:00

Wes Anderson ja té nou projecte. El firma amb Roman Coppola (fill de Francis Ford) i Jason Schwarzman (cosí de Sofia i protagonista de Maria Antonieta). S'estrenarà als EUA el desembre, i evidentment no hi faltaran: Angelica Houston, Owen Wilson, Adrien Brody i Natalie Portman. Es dirà The Darjeeling Limited.
Delicadesa manierista i salada.

vist: La fuente de la vida

2007-04-28T02:46:00.000+02:00

Aquesta nit he somiat que em deia Darren. I que sabia estimar a través de les pel·lícules. I que la vida es dibuixava en llapis. I s'esborrava amb cotó fluix. I just llavors, intentava pronunciar el meu cognom i no podia: A-ro-nof-sky. D'aquí deu anys estarem parlant del nou Kubrick. I si no, al temps. D.A.

vist: El dilema

2007-04-26T03:35:00.000+02:00

Una lliçó magistral: d'entrega a la feina, de periodisme, d'amor a la veritat, de professionalitat. Però, per sobre de tot, de compromís amb les idees d'un mateix. [avui dijous, a les 20.00, projecció a la UPF]