Gorina pregunta: TOM TYKWER Coincidint amb la presentació de 'El Perfum'
Molt esperada, tant per la novel·la que el precedeix com per les tardes i nits de cinema que ja ens ha donat abans d'estrenar-se, ja que bona part del metratge es va rodar a diferents parts de la geografia catalana. Finalment arriba El perfum, i Tom Tykwer, el seu director, seu uns minuts cara a cara amb l'Àlex Gorina.
ÀLEX GORINA: Si en moltes ocasions ja és difícil portar un llibre i les emocions que descriu a la gran pantalla, encara resulta més complex el procés de transmetre sensacions, i més concretament les aromes i l'olfacte. Suposo que això deu haver estat un dels alicients més importants a l'hora de fer la pel·lícula.
TOM TYKWER: Sí, era un repte a tots els nivells, segurament un repte com el que cap altra pel·lícula abans hagi tingut mai. La intenció era captar les capacitats olfactives a través de les tècniques cinematogràfiques. Vam mirar com ho feia Süskind, a través de les paraules, a través de la literatura. Nosaltres havíem d’investigar alguna cosa més per fer-ho amb el cinema.
ÀLEX GORINA:Per suposat l’ús de la imatge amb el color és decisiva en aquest sentit. Certs moviments de càmera que sembla que vagin acompanyant a l’aire, i l’aire representa que porta el perfum, també ens ha de fer sentir una mica aquesta sensació; però la música crec que és un element també essencial. I la música, en la que has estat coautor, cosa que sol ser força excepcional que un director s’encarregui també de participar en la creació de la música. Aquesta banda sonora acaba també creant flaire, i flaire ho dic en el sentit d’aire que porta alguna cosa, i que és a vegades la olor del perfum.
TOM TYKWER: Sí, sens dubte des del primer moment vaig veure que la música era un element fonamental, un element clau. Llavors jo vaig començar a composar quan vam començar a escriure el guió. Així, mentre el guió se centra més en l’estructura i els personatges, la música es basa més en les emocions i l’atmosfera. La música era una cosa que m’inspirava constantment a l’hora d’intentar captar les olors i transmetre-les en pantalla.
ÀLEX GORINA: És curiós perquè en el moment culminant del film, en l'orgia, el Ben Wishaw sembla que dirigeixi a la massa i dirigeixi en definitiva una orquestra, és una sensació musical i sembla que signifiqui que a través de tot allò que significa concert, cocerto, hem aconseguit arribar a l’essència del perfum. Llavors jo crec que la música és el truc de la pel·lícula per aconsegur tenir els espectadors atents i enganxats a la pel·lícula.
TOM TYKWER: De fet el que volíem era que semblés una estrella del pop fent un concert, i aconseguir reflectir-ho amb aquest estil. Ell està allà al mig de tot, com per exemple Robbie Williams, tothom vol estar amb ell, hi ha una espècie de connexió però en realitat ningú sap qui és Robbie Williams com tampoc saben qui és Ben Wishaw. Tot és una mena de superfície estètica però que en cap moment reflecteix la personalitat. És a dir que ell continua estant sol, sentint aquesta soledat, tot i que està rodejat per tothom. Precisament és aquesta barreja de passió, histerisme i melancolia el que dóna aquesta imatge. De fet també, durant el rodatge tant els actors com tot l’equip que hi treballava anaven sentint sempre música constantment.
ÀLEX GORINA: Hi ha una cosa que em sembla molt interessant d’El perfum, que és que el protagonista no para de destilar en busca de l’essència del perfum. I això em fa pensar precisament en el procés de creació de la pel·lícula perfecta. Jo ho compararia amb el muntatge d’una pel·lícula, quan vas elminant moments, buscant, fragments que connecten bé una cosa amb l’altra fins que aconsegueixes l’obra en totalitat. En certa manera és com el treball d’intentar acosenguir una pel·lícula amb un muntatge perfecte.
TOM TYKWER: Quan adaptes una novel·la ets sents en certa manera com un perfumista. Estàs probant una sèrie de sensacions, d’olors, d’elements que després barrejaràs per fer un perfum perfecte. En una novel·la que és tan polifacètica, que té tants elements, es tracta també de combinar-los i en certa mesura de destilar-los per aconseguir el resultat perfecte. De fet, el perfum i el cinema tenen moltes coses en comú, perquè el perfum també és una droga que tracta de manipular la gent, de seduir-la; i el cinema també és així, perquè quan anem a veure una pel·lícula volem que ens sedueixin, volem que ens transmetin unes emocions, que ens embarquin en un altre viatge. L’olor està continguda en una ampolla i al mateix temps en una pel·lícula, que és una cosa immaterial, de fet no és més que llum projectada però que a nosaltres ens produeix un gran impacte.
ÀLEX GORINA: Una lectura molt elemental del perfum diria: és la història d’un serial killer del segle XVIII. Jo crec que en la versió cinematogràfica, el que és interessant és com tenim accés constant a l’horror, a allò que és lleig, a allò que fa mala olor; i com l’esperit humà és capaç, a partir d’allò més horrible anar a trobar la bellesa absoluta que aquí està representada pel perfum perfecte. És una mica la imatge de l’home creant civilització, de l’home superant tot allò terrible que l’envolta a la recerca de la perfecció a tota costa.
TOM TYKWER: El que tracta de la bellesa a la novel·la podríem dir que és un subtext universal. En aquella època, que era molt dura, podríem dir que un país, gairebé un continent sencer, s’estava enfonsant en la seva misèria. Era un període que necessitava un canvi i que es va acabar produint a la Revolució Francesa. O sigui, que tot acaba destruït i al mateix temps, tot reneix. I Jean-Baptiste Grenouille en aquest aspecte podria ser com el missatger d’un nou món que ha d’arribar. Tot i això utilitza mètodes vells, es tracta de manipular, de seduïr, de fer que la gent segueixi una ideologia encara que finalment aquesta no sigui la veritat absoluta.
ÀLEX GORINA: Una última pregunta, molt breu. La selecció del Ben Wishaw jo crec que és un encert. És molt bon actor, però el seu secret jo crec que són els ulls. Mirant els ulls de Ben Wishaw, l’espectador no sap què pensa, però creu que està en possessió de secrets. I aconsegueix transmetre amb els ulls tota la força, o almenys part de la força de la pel·lícula.
TOM TYKWER: Sí, de fet en Ben salva la pel·lícula. Per qui hagi llegit el llibre, sabrà que el seu personatge és una persona que ho mou tot. Llavors Ben ha barrejat una sèrie d’ingredients com ara el misteri, i de l’altra aconseguir semblar molt humà i molt proper a nosaltres. És molt estrany, i té una moral que també és una mica difícil per nosaltres. Ens sedueix, ens està portant al seu món i tot i que després veient que el viatge es va fent cada vegada més fosc, tampoc no el deixem i llavors ja és massa tard, perquè ja som en certa manera els seus còmplices. I aquest és el seu truc, la seva trampa, que és seductor però d’una manera mai vista.
Coincidint amb la presentació de 'El Perfum' 