Gorina pregunta: Hirokazu Kore-eda Coincidint amb l'estrena de Hana
El director de Nadie Sabe es pasa al món dels samuráis, aixòí, aquells samuráis que de moment no coneixíem fins ara. Molt lluny de l'acció, els nostres protagonistes no fan res i esperen perennement que passi alguna cosa rellevant que no acaba d'arribar.
ÀLEX GORINA: Senyor Kore-eda, moltes gràcies per estar amb nosaltres, benvingut i felicitats per la pel·lícula.
KORE-EDA: Moltes gràcies a vosaltres també. Espero que us agradi la pel·lícula.
ÀLEX GORINA: Deixi’m que sigui agosara’t, i que li digui que vostè ha fet l’anti pel·lícula de samuráis. És a dir, des d’un primer moment sabem que ens situem al Japó, 1705, cosa que ràpidament ens fa pensar en guerrers, en grans lluites, en vestits i ornamentacions i el que vostè ens ensenya és tot el contrari, és tot el que el cinema fins ara no ens havia ensenyat dels samuráuis. És la part fosca, l’ombra d’algú que no vol ser un samurái.
KORE-EDA: M’alegro que hagi vist aquesta part, i vull també que els japonesos abandonin ja aquesta imatge del samurái com a algú invencible, quasi mític, que no té por a morir i que no té por de res. Perquè un samurái també és humà, i per tant també tota aquesta vessant.
ÀLEX GORINA: És més, en tota la mitologia sobre el samurái que hem vist fins ara, tot plegat era afirmatiu, era un honor, jo vull ser el millor, i en aquesta pel·lícula és el negatiu: no vull, no m‘agrada. I com a d’altres pel·lícules del senyor Kore-eda, és una espècie de ‘jo no pertanyo a aquest món’.
KORE-EDA: M’agrada fer pel·lícules sobre persones que no pertanyen a cap comunitat, que n’estan excloses i no formen part de cap grup. És per això que a les meves pel·lícules sempre hi apareixen aquests personatges una mica marginals i de poca integració en una societat.
ÀLEX GORINA: Segurament vostè admira molt a Kurosawa, però em sembla que és molt més proper a Mizogouchi, i aquella pel·lícula molt melodramàtica però fantàstica al cap i a la fi que explicava la conseqüència en la pobra gent de tot el mite heroic del Japó.
KORE-EDA: Respecto molt a Mizogouchi, i em meravella, em sorprèn i m’emociona que l’hagis citat parlant de mi, de debò. Hana, per exemple, té l’estil d’algunes de les pel·lícules de Kurosawa, però Mizogouchi parlava de gent molt més pobre, especialment dones, i gent que pateix.
ÀLEX GORINA: Per això em sembla que, en el fons, Hana és molt propera a Nadie Sabe. Perquè, tot i que els personatges japonesos sempre els veiem amb una distància, no hi ha contacte, la gent està molt separada del món... a Nadie sabe, aquells germans tancats en un apartament han d’aprendre a conviure en una comunitat d’espai mínim; i Hana és també un personatge que en certa manera entra en un món on ha d’aprendre a sobreviure lluny de tot.
KORE-EDA: El que passa és que a Hana tothom té uns valors diferents, la gent ha d’aprendre dels personatges del seu voltant. S’ha de conviure entre tots.
ÀLEX GORINA: M’ha cridat molt l’atenció, no perquè no ho hagués vist en les seves pel·lícules anteriors, però sí potser que en aquest cas està com més desenvolupat; és l’aparició d’un sentit de l’humor, d’una mirada no crítica ni irònica, però una capacitat de veure una part divertida o curiosa de la gent. Més que en els seus films anteriors. Per què?
KORE-EDA: El tema de la pel·lícula és la venjança. Llavors, si m’hi poso a fons serà una pel·líicula molt seriosa. Però jo volia que la gent pogués riure veient la pel·lícula, i que tot plegat no fos tan dur. Per això he mirat d’incorporar-hi aquests tocs.
ÀLEX GORINA: Deixi’m que li faci un incís per acabar. A les pel·lícules japoneses a les que estem acostumats, veiem els panells que separen els espais, corredissos i que fan de portes, i que sempre s’obren amb suavitat, amb parsimònia. A la seva pel·lícula, en canvi, aquestes portes s’encallen, no s’obren i rasquen. Suposo que això deu dependre de l’estatus de cadascú?
KORE-EDA: Clar, és un detall que ens serveix per explicar l’ambient. A les cases dels pobres sempre ha anat així, que les portes mai ajusten prou.
Coincidint amb l'estrena de 