seccions àudio i video: la finestra indiscreta | el cine que ve

- D'on surt LUNA DE AVELLANEDA?

En Fernando Castets (guionista) i jo estàvem treballant en un altre guió, una història sobre partits de futbol de barri, dos equips de l'estil "Montesco i Capuletto", quan investigant vam anar a parar al Club Social y Deportivo Juventud Unida de Llavallol. Allà vam conèixer el club, la seva gent, els seus somnis i la seva lluita, i vam decidir en una sola tarda que aquella era la cançó que s'havia de cantar.

- I per què una pel·lícula en certa manera coral, tenint en compte les teves anteriors obres, on solies explicar la història d'un individu?

La pel·lícula no és només la història d'un personatge i el fet de trobar-se a sí mateix, com les dues anteriors, sinó més aviat sobre el trobar el lloc, la comunitat, la relació d'aquesta amb l'individu i viceversa. Per això era important mostrar la comunitat sencera.

- En quin moment notes que has arribat al teu cinema? Tenint en compte el fracàs comercial d'EL NIÑO QUE GRITÓ PUTA i Y LLEGÓ EL AMOR, les consideres pel·lícules fallides?

Noto que he arribat al meu cinema el primer dia de filmació d'EL MISMO AMOR, LA MISMA LLUVIA. No considero les altres pel·lícules en absolut fallides, tot el contrari. Y LLEGÓ EL AMOR, concretament, té moltíssims elements que m'apassionen. Lamentablement, en aquest cas, l'estudi, la Columbia, va posar mà al muntage i la pel·lícula final no és la que voliem fer amb l'Aitana (Sánchez-Gijón).

- I després de treballar als Estats Units, quan i per què decideixes tornar a l'Argentina?

La decisió de tornar definitivament la vaig prendre l'estiu del 2002, en plens "cacerolazos". Em va semblar que en una situació tan dolenta per un país, aquell esperit de lluita i protesta era admirable. Que era un poble admirable i que volia ser part d'aquell moment històric. Total, dels Estats Units ja n'havia aconseguit tot el que en volia, que era un fantàstic reproductor de DVD. A més, treballar en televisió m'aporta una llibertat econòmica que em permet agafar-me un any sabàtic i rodar una pel·lícula a l'Argentina.

- Als Estats Units hi segueixes fent LAW & ORDER, una exitosa sèrie per la televisió, i ara has fitxat per Telecinco, per rodar VIENTOS DE AGUA, una sèrie de tretze capítols llargs. Quin tipus de televisió intentes fer? Intentes sobreposar-te a la tan de moda teleporqueria?

Jo no intento lluitar contra cap televisió. El problema de la teleporqueria és que és la única, o la majoria. Si hi hagués d'altres opcions, amb millors guions, més treballades, tot estaria bé. És bo menjar caviar, però també de vegades una bona hamburguesa senta bé. El menú ha de ser variat, i de vegades, només de vegades, però de vegades, prefereixo veure un programa de tafaners que una pel·lícula de Fellini.

- Tornant al cinema, després de tants anys de vida als Estats Units, no t'han entrat ganes de provar un altre tipus de cinema, menys social?

Sí, i ho provaré algun dia. M'encanta la comèdia, crec que es nota en les meves pel·lícules. Però de moment em surt això... demà, no ho sé.

- Quina diferència hi ha entre la televisió que fas als Estats Units i el cinema que fas a l'Argentina?

La diferència està en l'emoció que em provoca a mi. Per l'espectador no ho sé.

- No és curiós el boom del cinema argentí just en una època econòmicament tan dolenta pel país?

L'Argentina sempre ha estat una contínua font de creació en l'aspecte narratiu. Sempre hi ha hagut molt de teatre i cinema, el que passa és que ara, amb l'abaratiment de les despeses de producció gràcies a la filmació en video, roda molta més gent. De la quantitat en surt sempre la mateixa proporció de qualitat.

- Què en penses de l'eterna crisis del cinema espanyol?

No presumeixo de conèixer molt el cinema espanyol, la veritat. He estat en reunions per allò de la llei de protecció al cinema, explicant la nostra experiència a Argentina, i sé que el cinema espanyol pateix el mateix empatx hollywoodenc que nosaltres, però més que això no sé.

- A què es deu l'èxit mundial d'EL HIJO DE LA NOVIA?

Suposo que és que va tocar una corda universal com és la relació entre pares i fills, que és molt primitiva. Està ben actuada, té un to no massa melós. No ho sé, serà per això. Un mai n'està segur. I en part és bo, així no intentes reproduir-ho després. Però tampoc crec que sigui la meva millor pel·lícula. Com els fills, tots tenen les seves característiques pròpies.

- Tinc entès que té part d'autobiogràfica.

Sí, i molt. Especialment en els sentiments de Rafael (Ricardo Darín), i en els del pare i la mare.

- Què hi ha de cert sobre el remake d'EL HIJO DE LA NOVIA?

L'Adam Sandler n'ha comprat els drets per fer-ne la seva versió. Jo no hi participaré.

- I quina serà la teva pròxima pel·lícula?

No en tinc ni la més menor idea... em proposes alguna cosa?

- Abans suposo que hauràs d'acabar la teva sèrie per Telecinco...

Sí, estic totalment abocat a l'escriptura de guions, que són pràcticament tretze llargmetratges. És una feina dura. Però anem pas a pas i espero que funcioni. En realitat n'espero més, espero que fagi història, però queda lleig dir-ho...