» inici
|
Gorina pregunta: John Cameron Mitchell ÀLEX GORINA: John Cameron Mitchell, benvingut i moltes gràcies per l’entrevista, bona nit. JOHN CAMERON MITCHELL: Bona nit, què tal? ÀLEX GORINA: Molt bé i molt sorprès per Shortbus, perquè és una pel·lícula que em recorda a l’esperit liberal dels 60 d' Andy Warhol, perquè és una pel·lícula que parla de la gent i és realment un alliberament per tots aquells que poden veure-la amb l’esperit amb què ha estat concebuda JOHN CAMERON MITCHELL: Això espero. És un film que, afortunadament, està fet sense por a l’era de la por. Certament hi ha molta por a Nova York. La gent s’amoïna per molts tipus de coses, però una de les coses que penso que no hem de tenir por és del sexe i de l’amor, en definitiva, de la possibilitat de connectar. ÀLEX GORINA: Per què la gent té tanta por d’explicar i de parlar de la seva sexualitat? JOHN CAMERON MITCHELL: Segurament vivim en un món d’ombres a causa de la SIDA. Vivim un moment molt, molt difícil amb la SIDA. El tercer món està dinamitat en la vanguarda de la malaltia. És per això que els artistes, els polítics, reaccionen amb por. Els films artístics han començat a utilitzar el sexe una altra vegada com un llenguatge profundament negatiu. El sexe sempre apareix retratat d’una manera molt negativa. Els directors francesos, mexicans, anglesos, etc, utilitzen el llenguatge del sexe de forma molt negativa. A més a més, coincidim en el temps amb una gran por dels altres. Als Estats Units, certs líders de dretes diuen que les grans amenaces per Amèrica són: el terrorisme, els immigrants il·legals i el sexe. Ja saps, matrimoni homosexual i sexe fora de la llei. Aquestes tres coses estan al mateix nivell de perillositat i a mi em semba absurd tractant-se de coses tan diferents. Però Bush i els seus aliats alimenten aquesta por, l’utilitzen com una arma. Això també va passar a Espanya. El que nosaltres volem amb la pel·lícula és aconseguir netejar l’aire d’aquesta por irracional cap al sexe. Nosaltres pensem que el sexe és un tema extraordinàriament complex. Nosaltres creiem que és ric, divertit, que està ple de joia, creiem que conté tot allò que forma part de la vida. Creiem que si ignorem això, encara hi haurà més problemes i que al final ens acabaran atrapant. ÀLEX GORINA: Shortbus és extraordinària perquè al film Hedwing and the angry inch ens explicaves la teva història i t’alliberaves a través de la pel·lícula. Ara, proposes a la gent que s’alliberi a través de la pel·lícula de totes les pors. Proposes veure el film sense prejudicis, ni complexes, en definitiva, sense problemes. JOHN CAMERON MITCHELL: No sé si és ben bé així perquè crec que sí que hi ha un cert alliberament però tot i així els personatges tenen greus problemes. Sí que és veritat que hi ha moments del film que el llenguatge és còmic, a vegades és com una peli del Woody Allen dels 70, però no podem dir que els personatges no pateixin. Son uns personatges carregats de problemes. Si no fos així, el film seria molt avorrit ÀLEX GORINA: però el fet de què tenim problemes bé, que els personatges tenen problemes, és una cosa i una altra ben diferent és que puguem parlar-ne obertament i que puguem ensenyar i veure-ho tot sense la censura i la por amb què normalment estan fets aquests tipus de films. JOHN CAMERON MITCHELL: És divertit sentir els comentaris de la gent després de veure la pel·lícula, quan parlen sobre el sexe i em diuen: no és el que m’esperava! Ha estat divertida, he plorat i els dic: però què esperes del sexe a la vida? Que estigui buit d’humor? Que estigui buit de sentiments? Perquè si és així, potser tens un problema. En realitat la pel·lícula és com un conte de fades, és entreteniment én alguns aspectes és com una pel·lícula de Hollywood però d’un Hollywood madur. Els actors són molt carismàtics, són com estrelles que la gent no coneix. Has mencionat Warhol, ell també tenia un sistemes d’estrelles... va crear un sistema d’estrelles molt tancat. I en certa manera tenim moltes coses en comú amb aquest grup de gent “underground” de Nova York, de la mateixa manera que el seu món semblava ser molt tèrbol... hi havia moltes drogues... fins i tot les drogues eren tèrboles, saps? i també hi ha molta auto-destrucció. Jo crec que en el seu món, hi ha, potser, una mica d’amargura, saps? Les persones es disparen entre elles quan hi ha problemes. En el nostre cas, hi ha menys drogues al nostre voltant i hi ha molt més amor. És un conte de fades, però és un conte de fades que diu per què no mostrar el ric llenguatge del sexe, la manera en què un altre director pot mostrar el ric llenguatge de la música per il·luminar aspectes de la vida dels personatges. ÀLEX GORINA: penso que podria ser bo que a Nova York, Los Angeles, Sant Francisco, però també a Madrid, Barcelona, París, Londres, etc, existís un tipus de galeria d’art, de galeria de sexe com és Shortus. Si algú hi pensés, el nom de la teva pel·lícula podria donar nom a algun tipus de lloc de llibertat a cadascuna d’aquestes ciutats JOHN CAMERON MITCHELL: Així ho espero, vam inspirar-nos en llocs reals de Nova York on l’art, el sexe, la política, el menjar i la beguda tenen tots la mateixa importància. Ens vam inspirar també en Hemmingway i en els llocs on ell anava. La idea de convidar la gent a casa teva és molt diferent de la d’anar a un club. Convides els amics i és una manera civilitzada d’estar junts sense la necessitat de fer servir els diners. Hi ha molta més llibertat quan no hi ha diners pel mig i esperem que la pel·lícula inspiri molts més llocs com aquest. ÀLEX GORINA: és possible que en un futur, potser en una edició en DVD sobre Shortbus puguem veure tot el material inèdit: amb els monòlegs dels aspirants a actors, les reunions amb els candidats, els càstings, i tot el material no utilitzat però que ha servit per preparar la pel·lícula? JOHN CAMERON MITCHELL: Justament ara estem acabant d’ultimar els detalls de l’edició en DVD. Tenim molt de material, aproximadament una hora i mitja. També tinc mols documents del rodatge del film i material que he editat en forma de documental. Hi ha molts documents visuals que mostren la gran família que és Shortbus. ALEX GORINA: Perquè el material no utilitzat és potser igual d’interessant que el propi film... És veritat que a les escenes de sexe tu i el càmera anàveu també despullats per estar al mateix nivell que els actors? JOHN CAMERON MITCHELL: Sí, sí que ho vam fer però només la primera vegada que vam gravar l’escena. Els actors estaven nerviosos per haver-se de despullar per primer cop i jo vaig dir: “potser tots els que estem a l’habitació hauríem d’estar despullats!!!” i el càmera, el meu ajudant i jo ens vam despullar. Estàvem tots molt nerviosos. Jo els vaig dir que si els actors volien quan rodéssim ens despullariem tots. Però ells mateixos van dir que no necessitaven veure tot l’equip despullat per treballar, de fet van dir que preferien no veure’ns despullats! ALEX GORINA: la música és molt important en tots els teus treballs. Fa dos anys a Hedwig and the angry inch vas treballar amb Scissor Sisters. Per què has fet servir Yo la tengo com a banda sonora de Shortbus? Com treballen? JOHN CAMERON MITCHELL: Teníem centenars de músiques que podien il·lustrar Shortbus. Yo la tengo va fer 4 peces per nosaltres. Son vells amics. La germana d’un dels composiors del grup va fer l’ambientació de Hedwig and the angry inch i tenim molta música dels actors que han treballat en la pel·lícula. La banda sonora, que espero que arribi aviat a Espanya i a tota Europa, conté les cançons escrites per la pel·lícula. Son cançons escrites per la gent del film, ja sabem que tenen múltiples talents i és precisament aquest l’esperit d’aquesta BSO i, en definitiva, de tota la pel·lícula. Quan vam estrenar el Film vam fer diversos concerts, l’últim d’ells ara fa un mes a Mèxic. Son un gran grup de músics i compositors que m’agradaria introduir en un món on encara son poc coneguts. ÀLEX GORINA: Coneixes la versió de Hedwig and the angry inch a Barcelona amb Dani Anglès, que es va representar ara fa dos anys i posteriorment fa un any de forma no continuada però amb un gran èxit? JOHN CAMERON MITCHELL: Sí que n’he sentit a parlar... és bo? ÀLEX GORINA: és excel·lent, em va agradar molt. Era una versió particular però força respectuosa amb l’original. M’agrada molt. JOHN CAMERON MITCHELL: Sí? Doncs la veritat és que no controlo cadascuna de les produccions però n’he sentit a parlar. Ja han passat uns quants anys des de Hedwig així que no puc controlar-ne totes les versions que se’n fan. Però me’n sento un pare orgullós i m’agrada que Hedwig surti de casa i visqui aventures sense mi. ÀLEX GORINA: Estic molt interessat en un projecte que s’anomena The one second film. No tinc massa idea del que significa...en què consisteix exactament? Tu n’ets el productor? JOHN CAMERON MITCHELL: Jo sóc un dels centenars de productors! Perquè una de les idees consisteix en què si algú t’ajuda aportant un dòlar, després apareixerà als crèdits de la pel·lícula. Evidentment els crèdits seran més llargs que la pel·lícula perquè el film només dura un segon! El projecte el vaig conèixer a Sundance. I vaig pensar: Bé! Seràs productor per un dòlar! ÀLEX GORINA: per què noms com ara Coppola o Gust van Sant apareixen als crèdits de Shortbus? JOHN CAMERON MITCHELL: Perquè mentre rodàvem la pel·lícula l’actriu Sook-Yin Lee, que interpreta el paper de Sofia, estava a punt de ser acomiadada de la seva feina com a hostessa de ràdio al Canadà, a la cadena CBC, semblant a la BBC, pel fet d’aparèixer a la pel·lícula. És una pel·lícula amb moltes escenes de sexe i li van dir que no ho podia fer, que l’acomiadarien. Nosaltres vam defensar que ella era actriu, que aquest era tan sols un projecte i que podia participar en tants projectes com volgués. Així que vam decidir trucar a alguns amics força coneguts com ara Coppola, Yoko Ono, Gust Van Sant, Michael Stipe, tothom que vam pensar que cridaria l’atenció en un diari i els vam demanar que escribissin cartes donant suport al projecte. Tots ho van fer! La notícia va sortir a la portada dels diaris del Canadà i ells es van fer enrere. La Sofia va conservar la seva feina, a més de participar a la pel·lícula. ÀLEX GORINA: John Cameron Mitchell, moltes gràcies i felicitats per a tu i pel Rob, la Sofia, en Jamie i en James, en Caleb, la Sabrina i a tots els que formeu part de la pel·lícula. àlex gorina per a LA FINESTRA INDISCRETA
|
|
Coincidint amb l'estrena de 