- La comèdia és el futur?

La comèdia és la millor manera que tenim per retratar-nos a nosaltres mateixos. Avui en dia, però, és difícil poder fer humor amb total llibertat sobre qualsevol tema, perquè quan ironitzem ens trobem amb la reacció: d'una nació, d'una religió, d'un col·lectiu, d'un grup de professionals; o s'ofenen, o no els agrada com està tractat el tema.

- I tot i això, tu apostes per la comèdia...

S'ha de seguir insistint en la comèdia, ens hem de poder posar al davant del mirall i no perdre la capacitat de riure. Si no, malament... la comèdia ens enfronta a nosaltres mateixos.

- Sens dubte, doncs, esculls la comèdia no a l'atzar, sinó d'una forma completament meditada. T'hi sents còmode, en el gènere?

Sens dubte és més arriscat, i t'ajuda a deixar de banda l'autocomplaença i llençar-te al buit. És a dir: amb la comèdia, o fas riure o no. Si no fas riure has fracassat, i ho pots fer de forma estrepitosa. El desastre és evident si ententes fer riure i no ho aconsegueixes. Amb els altres gèneres no passa el mateix. Però com a comunicador és un gran repte.

- T'hi arrisques, doncs. Però, suposo que no et llences sens paracaigudes, oi? És a dir, que també et cobreixes les esquenes... quin as tens a la màniga per estar tan segur?

Bé, segur no en pots estar mai del resultat d'un projecte personal, el que pots estar és convençut. Convençut d'haver fet allò que volies fer, i haver-hi posat tots els recursos. I de convençut, n'estic.

- I de l'as a la màniga? En tens un o no?

Si hi ha algun valor segur a la pel·lícula és el seu repartiment. Des de la diferència, l'Alejo i la Pilar estan molt bé, són els actors que jo volia. I els he rodejat dels millors acompanyants. L'Aridna Gil, el Juan Echanove, i oh! La Concha Velasco. Per a mi, ella és el millor exemple d'humilitat i disponibilitat. És posa al davant de la càmera com si fos la primera vegada i té la il·lusió tan o més gran que els dos jovenets de la pel·lícula. Per mi és un referent i un exemple a seguir.

- Com arribes a aquesta història?

Segurament a través de les ganes que tenia de parlar del present, o més ben dit, del futur proper. Aquesta pel·lícula s'assembla més a les meves novel·les que a les meves pel·lícules. És una història escrita en lletra menuda, i no en lletres capitulars.

- Millor amb una plloma, o amb una càmera?

La meva vida va lligada a l'escriptura. De no ser director, estaria traballant en algun diaria, segurament. De totes formes, escric les meves pel·lícules, però dirigir esgota; molt, molt més que escriure. En totes dues coses m'hi sento còmode, si no, no les faria.

- Ja sé que és molt aviat, tot just estrenes Bienvenido a casa,... però saps què serà el següent?

Bé, ja hi ha coses fetes, o a mig acabar. Tinc un documental sobre Fernando Fernán Gómez que crec que sorprendrà. És un home molt divertit i amb les mateixes inquietuds que tothom. També tinc un videoclip que mostra el sexe a la tercera edat. Ja és hora que enterrem alguns tabús!