» inici
|
Gorina pregunta: Darren Aronofsky ÀLEX GORINA: Darren Aronofsky, molt bona nit i moltes gràcies per La fuente de la vida. Entre parèntesis li dic que és una pel·lícula ben diferent. DARREN ARONOFSKY: Sí, com dius una pel·lícula diferent i molt especial. També, però, crec que és una peli molt entretinguda i m’agradaria destacar els bons actors que hi tenim, Hugh Jackman i Rachel Weisz. Espero que amb tot això sigui una pel·lícula que arribi a la gent. ÀLEX GORINA: És una pel·lícula diferent, però no tant. És a dir, em sembla molt coherent que després de Pi i de Réquiem por un sueño ens porti ara La fuente de la vida, pel·lícules totes elles que ens introdueixen en els processos mentals: ultrapassar el jo i intentar connectar amb una fase espiritual diferent a través de substàncies, d’idees i de màgia. DARREN ARONOFSKY: Moltes gràcies per aquests comentaris sobre La fuente de la vida. M’agrada molt que relacionis les meves tres pel·lícules, perquè crec que tens raó. Però tot i la continuïtat, cal intentar créixer i seguir evolucionant, i això és el que he intentat a La fuente de la vida. Hem buscat jugar amb els límits de la direcció, i crec que ho hem acopnseguit. Ara cal veure quin és l’efecte que produeixen en l’espectador i la seva reacció i què espera la gent del cinema.
ÀLEX GORINA: Creus que podríem dir, com amb 2001, per exemple, i en especials seus últims 15 minuts, que La fuente de la vida és una d’aquelles pel·lícules que intenten trobar la fórmula de trascendir el cinema i poder explicar la dimensió sobrehumana de l’existència? DARREN ARONOFSKY: La fuente de la vida intenta parlar de tots aquells temes que realment són més importants de la nostra vida: saber si l’amor és per sempre, quina és la nostra relació amb el planeta, preguntes que ens hem plantejat des del principi de la nostra existència. Són qüestions sobre les que és impossible donar una única resposta perquè de fet es desconeixen, i és per això que a la pel·lícula mirem d’abordar-les des de diferents punts de vista. Espero que els espectadors, quan vegin el film, vehicularan totes aquestes mirades en general cap a la seva pròpia vida i és que mentre fèiem la pel·lícula, el que estàvem fent era meditar sobre la vida. ÀLEX GORINA: No es tracta que ens expliqui tot això, sinó que l’espectador es submergeixi en la pel·lícula i la visqui gairebé de forma visionària. Com? Doncs per exemple amb la música de Clint Mansell, i la seva presència constant que es converteix en una espècie de benzina, d’impuls; buscant una certa fotogència; petits detalls que demanen que ens abandonem a la història, que ens deixem embolcallar, i poguem viure doncs amb plenitut aquesta experiència. DARREN ARONOFSKY: Aquesta és la intenció de la pel·lícula, introduir-hi l’espectador de tal manera que participi de la pel·lícula, que hi entri quasi físicament, que vagi a un món tridimensional i visqui una experiència. Volem portar-lo a un món trimdimensional, i això s’aconsegueix a través del so, de la música i de les imatges. Volíem fer viatjar l’espectador en un viatge que podríem qualificar de psicodèlic. ÀLEX GORINA: És admirable que la seva pel·lícula duri només 90’, una durada completament impensable en el cinema americà actual i encara més en una cinta de l’ambició de La fuente de la vida. Cosa que em porta a pensar que hi ha coses que s’han filmat i que no apareixen a la pel·lícula. DARREN ARONOFSKY: Doncs no, tot el que hem rodat apareix a la pel·lícula que estrenem. Evidentment hi ha petits diàlegs que no apareixen, o que s’han descartat, però sempre m’agrada rodar només el que sortirà a la pel·lícula. No es tracta que me l’hagin retallat, sinó que com que ja teníem un pressupost ajustat vaig limitar-me a economitzar el rodatge i agafar només el que muntaríem després. Has de tenir en compte que jo m’he criat veient l’MTV i que a la nostra generació ens agrada l’entreteniment de temps mesurat. Per mi, 90 minuts és la duració perfecta. àlex gorina per a LA FINESTRA INDISCRETA
|
|
Coincidint amb l'estrena de