» inici
|
VANILLA SKY En David (Tom Cruise) té tot allò que qualsevol desitjaria tenir: diners, dones, poder. Condueix un Ferrari i s'emporta a tothom per endavant. Quan el seu millor amic li confesa que la Sofia (Penélope Cruz) és la dona la seva vida, ja és tard. Ell ja s'havia decidit a aconseguir-la. Però un tràgic accident canviarà per sempre la seva vida...
Quina és la finalitat d'un remake? Una nova versió d'una pel·lícula crec, com molts altres cinèfils, que s'hauria de limitar a ser la posada al dia d'una història envellida. Si la pel·lícula guarda actualitat, deixem-la en pau. Cadascú és lliure de canalitzar les seves envejes com li plagui, però jo prefereixo gaudir d'una pel·lícula en una sala o al menjador de casa abans que copiar-la per la simple raó de ser allò que jo volia fer. I l'enveja, l'oriento cap a l'esport mirant un partit de futbol. M'hauria agradat ser futbolista. Amb aquestes premises, res de bo se'n pot treure d'una pel·lícula com Vanilla Sky, que algú, sàviament, va decidir no traduir en la seva estrena a Espanya. La recent Abre los ojos, d'Alejandro Amenábar, és l'origen de la història. L'origen i el final. Vanilla Sky es limita a ser una mera reproducció de la pel·lícula espanyola, destinada al públic mundial. Internacionalitzar els rostres canviant l'Eduardo Noriega per en Tom Cruise, la Penélope Cruz ibèrica per la Penélope Cruz hollywoodienca i la Najwa Nimri per la Cameron Diaz, no sembla suficient raó per merèixer un remake. La pel·lícula, igual que la seva predecessora, s'enfronta a una lluita personal del protagonista, aquí anomenat David Aames, amb el seu auto-descobriment. És un cara a cara entre el jo creat pel propi personatge i el seu jo real, una venjança de la seva deixadesa envers els sentiments dels demés. La seva delegació al món real és la Sofia, una jove positiva convertida en l'àngel que tenim sobre l'espatlla dreta. I el dimoni sobre l'espatlla esquerra és la Julie, una noia desesperada d'amor i despit. Sense ser incoherent d'esperit, Vanilla Sky no aporta res a Abre los ojos, però si més no està ben portada. El trencaclosques que representa el guió està resolt amb serietat, però sense deixar entreveure personalitat pròpia. Qui no hagi vist la pel·lícula d'Alejandro Amenábar es pot deixar portar per un thriller entre romàntic i fantàstic que amaga una narració no original però sí especial. Qui ja hagi vist la segona pel·lícula d'Amenábar sentirà impotència davant Vanilla Sky. I tot, al sevei de l'irregular Tom Cruise, prou irritant aquí, i de la sobrevalorada Penélope Cruz, sinònim del que pot provocar ser la representant de la bellesa hispana als Estats Units: la creació d'una movie-star sense glamour, d'una estrella del cinema sense recursos interpretatius. Una Banderas en femení, vaja. Cruise no s'arriba ni a la sola de la sabata amb sobreactuacions com a la que ara ens martiritza. No és el Cruise de Magnolia, i probablement no ho tornarà a ser. L'actor és ja un personatge a la vida real, i això l'ha dut a convertir-se en una paròdia de sí mateix. Cameron Crowe apunta maneres, però no acaba de definir-les. Tant Casi famosos com Jerry Maguire amaguen un saber fer en potència, però mai acabat de fer pal·lès. És un director per explotar. Per bé o per mal, però algun dia explotarà.
< fitxa tècnica Direcció: Cameron Crowe.
|
|
