Li Mu Bai és el guardià de l’espasa celestial, una espasa llegendària que decideix deixar en custòdia de Yu Shu Lien, la seva amant, fins que pugui ser entregada al seu millor amic de Beijing. Una poderosa bruixa intentarà robar l’espasa, motiu pel qual els dos herois hauran de lluitar junts per evitar-ho. Inevitablement l’espasa cau en mans enemigues; Li Mu Bai i Yu Shu Lien hauran de desviar els seus sentiments per poder recuperar l’espasa i així restablir l’ordre.
Mitjançant un episodi de la novel·la original de Wang Du Lu, Ang Lee ens acosta el món del wuxia pian, és a dir, les velles històries d’espadatxins romàntics popularitzades a través de la literatura des de fa poc més d’un segle, i que el cinema xinès ha convertit en gènere autòcton de la seva pròpia indústria. Lee volia retre homenatge al gènere, però en comptes d’apostar per un classicisme del mateix, va optar per occidentalitzar-lo; d’aquesta manera s’assegurava una major comprensió per part del públic Occidental (al que anava dirigida la cinta en qüestió). Tot i que s’ha especulat molt del fracàs de la pel·lícula al seu propi país, un fracàs relatiu tenint en compte la quantitat indigesta de propostes que s’estrenen per aquelles terres (sobretot a Hong Kong) i comptant la recaptació total mundial, el cert es que gràcies a Tigre y Dragón, l’espectador nouvingut en la matèria va poder acostar-se al món màgic del wuxia pian, o si es vol, del vell cinema d’arts marcials.
Lee tampoc va revolucionar el medi, en tot cas, el va glorificar, doncs per poder rodar les filigranes visuals amb les que ens sorprèn (traduït per l’ús del cable típic en aquest tipus de produccions), es va inspirar en altres contes ja existents i filmats amb insistència durant dècades, segurament amb en King Hu al capdavant, seguit de les proeses fílmiques d’en Tsui Hark als anys 80, sense oblidar la mítica Shaw Brothers com a teló de fons.
En tot cas, prescindint del elements narratius i visuals habituals del wuxia pian, Lee construeix una aventura molt dinàmica, on aconsegueix fer vibrar l'espectador, que s’emocioni amb els personatges (excel·lents dots expressius de Michelle Yeoh, descoberta de la ara popular Zhang Ziyi i grata sorpresa d’un Chow Yun Fat menys encartonat que en les seves produccions rodades a Hollywood), i que es cregui els que li estan explicant, això sí, sempre partint d’una base fantàstica.
Alguns pensen que Tigre y Dragón és solament un espectacle coral d’estètica bigarrada i desproporcionada, i no s’equivoquen, però també un viatge iniciàtic a una cinematografia molt llunyana, amb el que, fins aleshores, molts espectadors no havien tingut presa de contacte, més enllà de les cintes que podien trobar-se en videoclubs. Per tant, la virtut que es pot extreure d’una pel·lícula com Tigre y Dragón, és la de dignificar un gènere menyspreat de forma abusiva, i la del seu director, un Ang Lee internacionalitzat que pretén no oblidar mai quines són les seves arrels.
< fitxa tècnica
Títol Original: Crouching Tiger, Hidden Dragon / Wo hu Kang long
Direcció: Ang Lee
País: Hong Kong / Taiwan / EUA
Intèrprets: Chow Yun Fat (Li Mu Bai), Michelle Yeoh ( Yu Shu Lien), Zhang Ziyi (Jen Yu), Chang Chen (Lo), Cheng Pei Pei (Jade Fox), Lung Sihung (Sir Te), Li Fazeng (Yu), Wang Deming (Tsai).
Producció: Columbia Pictures / Good Machine / Edko Films
Guió: James Schamus, Wang Hui Ling, Kuo Jung Tsai
Disseny de Producció: Tim Yip
Fotografia: Peter Pau
Música: Tan Dun
Estrena a Catalunya: 23.02.01
Versió doblada al català: No