El país del mestre Bergman ens fa arribar un thriller de ciència-ficció que fa evidents les ganes de treballar de les noves generacions de cineastes europeus. Un jove periodista amb tirada a la sociopatia es veu embolicat en una arriscada aventura després de rebre una misteriosa caixeta metàl·lica. La història es podria relacionar amb les preocupacions metafísiques de l’autor de Persona, però té més punts de contacte amb el món de les novel·les gràfiques i els videojocs. Un univers situat entre Matrix i Reconstruction, fantàstic al cent per cent i tan modern com espectacular, és la proposta amb què debuten aquests dos realitzadors suecs. El títol no podria estar més ben triat.

<< indicat x: Divertir-se amb un film trepidant proper a l'univers Matrix. >> contraindicat x: Qui passi de realitats alternatives.

Quan els dos directors suecs van presentar el film a Sitges en roda de premsa van fer tot un ball de referències inconnexes amb un vincle prou evident: la qualitat cinematogràfica i la renovació del cinema. I és que la parella de debutants van parlar de referents prou sòlids que van fer pensar a més d'un que eren massa pretenciosos: "Ens agrada molt la pel·lícula Els sense nom, que sabem que també es va passar aquí a Sitges. A més, coneixem molt bé el cinema que es fa a Espanya, Amenábar, per exemple. Ens agrada molt Abre los ojos, sobretot, i Tesis també".

Bon començament de roda de premsa. Tot i això, després es van llençar encara més a la piscina: "Sabem que aquest Festival està dedicat enguany a David Lynch. I Storm, aquesta pel·lícula que presentem al Festival, té molts punts de connexió amb el món Lynch. Ens agrada molt que la gent surti de la sala i segueixi parlantr de la pel·lícula. A vegades sense entendre res, a vegades amb dubtes. No volíem un film tancat".

Pretenciosos, sí, però després de veure Storm us podem dir que és un film potent, atrevit, amb una estètica ben peculiar, una història que enganxa i bones interpretacions. Partint del fantàstic, recorrent el món del còmic i els videojocs gairebé a parts iguales, i repicant (com deien ells) alguns referents de David Lynch, Storm és una cinta propera a l'univers Matrix, amb una història redemptora gairebé calcada a la de Neo, Morpheo i companyia.

És evident que els dos directors suecs han mamat publicitat, videoclips i tots els referents que abans citàvem, però el resultat és prou engrescador. Storm és una cinta a prendre seriosament, amb molta accció, elements Lynchians (atenció a la caixeta robada pràcticament a Mulholland Drive), una realització ben acnseguida i un producte final més que acceptable.