<< indicada x: els qui us vàreu decepcionar amb els episodis I i II
>> prescrita x: els qui només busqueu acció i efectes especials.
» inici
|
STAR WARS. LA VENJANÇA DELS SITH El Canceller Suprem Palpatine es mostra cada vegada més allunyat del Consell Jedi. Per la seva part, al jove Cavaller Jedi Anakin Skywalker se li presenta un dilema moral entre el seu deure com a Jedi i una por que el fa temptejar amb el costat fosc degut a les promeses de poder que rep per part d’en Palpatine. Tanmateix, es mostra insegur davant l’embaràs de la seva estimada Padmé, fet que li comporta forts malsons de tràgiques connotacions. El noi és finalment seduït pel costat fosc, convertint-se en Darth Vader i en part fonamental de l’objectiu dels Sith per acabar amb tots els Jedi. Però Obi-Wan Kenobi i el Mestre Yoda aconsegueixen sobreviure i decidits a aturar els devastadors objectius dels Sith, estableixen una batalla que tindrà com a punt culminant l’enfrontament entre Obi-Wan i el transformat Anakin; el resultat del seu duel esdevindrà fonamental per al futur de la galàxia.
La meva nostàlgia s’ha quedat satisfeta: la saga acaba recuperant tota la seva dignitat. I és que com la gran majoria d’espectadors que hem seguit les dues etapes del llarg relat galàctic, jo també em vaig sentir absolutament desconsolat veient els dos primers capítols, després d’anys d’esperar-los i amb l’immaculat record dels episodis IV, V i VI. Doncs bé, almenys segons la meva impressió, en Lucas ha utilitzat els cinc sentits i ha aconseguit la proesa de recuperar el prestigi, la màgia i el carisma de la primera època mitjançant un tercer i definitiu episodi ben explicat, a on tot acaba encaixant i en el que fins i tot els actors s’acaben creient els personatges, cosa que no passava en l’I i el II, especialment pel que fa a un Ewan McGregor, que en aquest cas s’ho ha pres molt més seriosament, perquè certament s’ha procurat donar més protagonisme als personatges que no pas l’obsessió per mostrar el millor progrés de la tècnica digital, malgrat que d’efectes visuals i sonors no en manquen gens, però estan posats amb cura, sense esgotar desmesuradament i deixant tranquil·les les intenses converses i el seu component espiritual. Com passava a l’episodi II –o el que és el mateix, L’imperi contraataca-, on millor funciona el relat és en la inspiració de tragèdies Shakesperianes de traïció familiar i d’amor passional més enllà de la mateixa vida, els dubtes entre el bé i e mal, el pes de la consciència i la infidelitat de l’amistat. Tanmateix, el component polític –més present que mai– es presenta actual i no sabem si doblement intencionat, però esdevé si més no curiós. No manquen els instants d’emoció, sobre tot en el seu tram final a on es produeix una mena d’exaltació de sentiments que ens transporta als records de la primera trilogia per a tots aquells que essent nens vam vibrar a les sales en aquelles multitudinàries projeccions després de fer unes cues emblemàtiques que travessaven més de dos carrers. En la mateixa fase final de la pel·lícula, s’estableix un magnífic paral·lelisme entre dos dels protagonistes de la història, impecable, emotiu i excel·lentment encaixat. Tanmateix, el retorn parcial als decorats i vestuari dels setanta fa més emocionant el seu seguiment i afavoreix el lligam entre les dues trilogies, de forma que se supera la fredor precedent i es recupera la intensitat emotiva i fascinant, fet al que també ha influït la presència de l’estimat Chewbacca, a qui molts trobaven a faltar. Podem dir, doncs, que aquest és un bon final, previ a la millor trilogia que, a partir d’ara, ja veurem d’una altra forma, comprenent els comportaments i actituds dels carismàtics Vader, Luke o Leia. En definitiva, la força sempre ens acompanyarà i la saga queda completa: qui s’apunta a una marató dels sis capítols???!!!
< fitxa tècnica Títol original: Star Wars: Episode III. Revenge of the Sith
|
|
