<< indicada x: qui encara no es cregui que Macaulay Culkin segueix viu de debò.
>> prescrita x: qui desitgés que aquell nen repelent de Solo en casa no tornés a aparèixer mai més a la gran pantalla.
» inici
|
SALVADOS (saved!) Dues amigues que comencen a estudiar en un estricte centre religiós descobreixen que el nòvio d'una d'elles és homosexual. En el seu desesperat intent per 'salvar' el seu xicot, la noia quedarà embarassada, veient com fins i tot la seva millor amiga li gira l'esquena.
A primer cop d'ull, a ¡Salvados! se li veu un sol error, però n'és un d'exorbitant. Aquest error no és altre que una manca preocupant de personalitat. ¡Salvados! és una pel·lícula de llibre, concretament del llibre de guió d'en Syd Field, un d'aquells llibres que t'ensenyen a fer cinema en quatre dies, i que resulta que és un biblia per molts guionistes. En Bryan Dannelly i en Michael Urban són els autors d'un guió que segueix al peu de la lletra tots i cadascun dels postulats del messies Syd Field, des del número de pàgina de guió on hi ha d'haver cada punt de canvi o gir, fins les transformacions que pateix un per un cada personatge, tot passant pels bons no tan bons i els dolents que tampoc ho són tant que requereix tot guió d'escola. Tot això, barrejat amb l'emoció fàcil necessària per la llagrimeta de rigor, en fa de la pel·lícula quelcom més semblant a una fòrmula matemàtica que a una obra cinematogràfica. I és que quan algú no és capaç d'aportar ni un trist bri de personalitat al film tot i el contingut ideològic, malament anem. ¡Salvados! intenta ser una metàfora sobre la llibertat individual, en contra de les imposicions, en aquest cas en forma d'imposicions religioses, però la seva poca força la deixa a mig camí, allà on s'hi troba la moralina. Tot és massa previsible, el que vol dir que ho hem vist en infinitat d'ocasions, i si a sobre ho narrem de la manera més plana possible, la pel·lícula acaba per abandonar la moralina i instal·lar-se en aquell racó de ment que queda més arrecerat: l'oblit. El pitjor que es pot dir de la pel·lícula és que no és ni bona ni dolenta, doncs si almenys fóra dolenta denotaria haver tingut més treball previ personal. Això sí, demostra bones intencions morals tot atacant el costat més sectari i fanàtic de la religió i lloant la llibertat d'elecció personal, quelcom sens dubte molt millor que imposicions absurdes.
< fitxa tècnica Títol original:
Saved!
|
|
