<< indicada x: seguidors de Re-animator i coses així.
>> contraindicada x: seguidors del gènere de terror.
» inici
|
ROTTWEILER Dante, un fugitiu desesperat, fuig d'un camp de presnoers a través d'una terra inhòspita en busca de la seva estimada Ula. Mentrestant, és perseguit per Rott, un gos de la raça rottweiler amb ullals i mandíbula d'acer ressorgit d'entre els morts, una bèstia ferotge l'única missió de la qual és matar. Una caça a través del paisatge del terror, on no hi ha amics, ni refugi, ni respir. Ningú està lliure de la implacable violència i crueltat... Només queden el caçador i la seva presa.
Un s'enfronta a una pel·lícula de títol Rottweiler, sense haver-ne llegit l'argument, valorant diferents opcions: que Rottweiler sigui el nom d'un gos, que es tracti de la contrasenya d'un espia alemany, que sigui el nom d'una ciutat austriaca on... No. És el nom d'un gos. I un gos assassí. I a més, un gos assassí ressorgit d'entre els morts. I a més a més, té els ullals i la mandíbula d'acer. Buf. L'inefable Julio Fernández torna a passar-se al costat obscur i produeix una nova pel·lícula de la Fantastic Factory, dirigida, com no, pel peculiar Brian Yuzna. Després de perdre la virginitat en això del cinema produïnt pel·lícules com Re-animator i Re-sonator, per posteriorment passar a dirigir altres joies com La novia de Re-animator, El dentista, El dentista II (!) o Zen, el ninja intergalàctic, el bo d'en Brian va acostar-se a Barcelona a finals del segle XX per treballar a l'equip de Filmax i crear la línia de produccions Fantastic Factory. Una empresa difícil, doncs es tracta d'un gènere complicat. I per donar-me la raó, aquí tenim un dels resultats. Rottweiler és un despropòsit de principi a fi. Situant l'acció a un sud d'Espanya on es veu que també hi tenen la muntanya de Montserrat i la central elèctrica de Sant Adrià, s'intenta deixar el personatge sol enmig del no res. Allà haurà d'aconseguir fer seva la zona per tal d'escapar del gos assassí programat per matar. Com ja passava a Un San Valetín de muerte -conparació no massa recomenable-, al protagonista li ragen de sang unes ferides quan el perill és a prop. Si a això i a unes visions fantasmagòriques del gos li afegim una crònica d'amor que abusa de melindresa en excés, la barreja pot ser explosiva. La història, que ja de bon inici no dóna més de sí, s'entesta en arribar a la seva fi i ajuntar de nou en Dante i l'Ula, obviant qualsevol sentiment de culpa. La part interpretativa no és la que surt més ben parada d'una pel·lícula on el més destacat és la feina d'en Lluís Homar com a guarda perseguidor. Força i, sobretot, credibilitat són els principals valors d'aquest bon actor original del teatre. Justament són aquestes unes de les mancances d'en William Miller com a perseguit. Ni la curiositat en forma de revival retornant en Paul Naschy al gènere del terror més banal ajuda a dotar d'interès una pel·lícula condemnada al fracàs des del primer pla.
< fitxa tècnica Títol original: Rottweiler.
|
|
