Querida Wendy és la història d’en Dick, un jove solitari que viu en el deprimit poble d’Estherslope. Un dia troba un petit revòlver pel que sent una estranya atracció tot i el seu fervent pacifisme.

<< indicat x: qui vulgui veure els dos ideòlegs del Dogma, junts i en acció. >> contraindicat x: detractors de Von Trier, aquí guionista, i tot el que envolta el danès.

Ajudat per un nou amic, no triga a convèncer els altres joves proscrits del poble per formar un club secret anomenat "Els Dandies", la filosofia del qual es basa en el pacifisme i la pació per les armes. Malgrat tots creuen amb fermesa que la regla més important del club és la de mai treure una arma, aviat es troben en una tesitura en la que se n’adonen que les regles estan fetes per saltar-se-les.

Querida Wendy representa el retrobament de dues maneres completament oposades de treballar, les dels dos fundadors del Dogma 95, Vinterberg i Lars von Trier, en una pel·lícula que recupera aquell petit (ara ja no tant) Jaime Bell de Billy Elliot, i que intenta relatar un drama clàssic, enfrontant-se a idees i emocions realment pertorbadores a partir de la sempre controvertida veu en off. Aquest recurs, sempre prohibit a les escoles de cinema, és perillós si cau en la redundancia, i és que repetir el mateix en so i imatge no serveix per res. Ara, si la veu en off entra en contradicció amb la imatge, el recurs es torna interessant. Almenys així queda demostrat a Barry Lyndon, pel·lícula molt estimada pel guionista de Querida Wendy, Lars von Trier.

El film danès reuneix un repartiment internacional encapçalat pel ja anomenat Bell, i per un habitual de la pantalla contemporània com Bill Pullman.