Dos matons a sou han d'anar a saldar una deuda que uns clients tenen amb el seu cap; dos atracadors de poca monta volen deixar les joieries per atracar restaurants; un boxejador que arriba al final de la seva carrera amanya un combat per cobrar una bona suma de diner i poder retirar-se; un cap mafiós encarrega a un dels seus matons que s'ocupi de la seva nòvia mentre ell és fora de viatge de negocis.
Crítica i públic havien quedat completament palplantats després de veure la primera obra de Quentin Tarantino, una pel·lícula violenta com poques, sanguinària, amb diàlegs absurds al mateix temps que enginyosos, personatges ben perfilats i força marginals interpretats per actors de pes... tot plegat semblava un film que servia també com a inauguració d'un nou gènere o, com a mínim, subgènere.
Sigui com sigui, segur que no queda gens fora de lloc dir que Tarantino va suposar una revolució per al món del cinema a principis dels 90. Si Reservoir dogs va ser el primer pas d'aquesta revolució, el primer impacte; el definitiu no arribaria fins a la seva segona pel·lícula, Pulp Fiction.
Hi ha qui diu que aquesta cinta ho té tot: juga amb nosaltres, ens desubica temporalment, ens guia tramposament a través dels personatges i les situacions, dosifica el ritme a la perfecció i un llarg etcètera d'elements que no ens acabaríem ni en 10 pàgines.
I segurament aquesta sigui la gradesa de Pulp Fiction en particular i de Quentin Tarantino en general, que sap què ens ha de donar, quan ens ho ha de donar, i quin és el moment en què menys ens ho esperem. Una de freda i una de calenta. O el que és el mateix: un acudit absurd abans de veure les misèries de l'Amèrica profunda en una botiga d'armes; una conversa sobre els massatges als peus abans de pelar 4 persones; una càmera enamorada d'Uma Thurman i el seu 'Girl, you'll be a woman soon' abans d'una sobredosis.
Una de freda i una de calenta. Teories sobre la cançó de Madonna 'Like a virgin' una mica abans que a algú li retallin una orella (Reservoir dogs) o una conversa d'amor abans de pelar tota la gent que assaja una boda a El Paso (Kill Bill).
Pulp Fiction ens ho serveix tot, en contagotes. Matons, un boxejador fracassat que es converteix en heroi, el Senyor Llop, acudits masclistes i bruts, violència, sang, un noia preciosa que es mou al ritme de la cançó al darrera de les columnes de la casa, dos atracadors de poca monta que tot i no pintar res a la història, obren i tanquen la pel·lícula. I la millor música. I els millors homenatges.
< fitxa tècnica
Títol original: Pulp Fiction.
Direcció: Quentin Tarantino.
País: EUA.
Duració: 154 min.
Any: 1994.
Gènere: Acció.
Interpretació:
John Travolta (Vincent Vega),
Samuel L. Jackson (Jules Winnfield),
Uma Thurman (Mia Wallace),
Harvey Keitel (Winston Wolf), Tim Roth (Pumpkin),
Amanda Plummer (Honey Bunny),
Maria de Medeiros (Fabienne),
Ving Rhames (Marsellus Wallace),
Eric Stoltz (Lance), Rosanna Arquette (Jody),
Christopher Walken (Capità Koons), Bruce Willis (Butch) i
Quentin Tarantino (Jimmie).
Guió: Quentin Tarantino i Roger Avary.
Producció: Lawrence Bender.
Muntatge: Sally Menke.
Estrena a Catalunya: 1994.
Versió doblada al català: Sí.