<< indicada x: Els amants dels cubs rubrik, perquè de ben segur faran el mateix amb la pel·lícula.
>> contraindicada x: qui espera una pel·lícula de ciència ficció de crispetes.
» inici
|
PRIMER L'acció se situa en la perifèria d'una ciutat qualsevol, en l'actualitat, un lloc ple de polígons industrials i fileres de cases idèntiques entre si. Allà, Abe i Aaron, dos enginyers, treballen durant tot el dia juntament amb altres companys per a una gran empresa; en el seu temps lliure, fan experiments en un garatge. Mentre posen a punt el seu últim projecte, un aparell que redueix la massa aparent de qualsevol objecte bloquejant la força de la gravetat, descobreixen per casualitat que l'aparell en qüestió té unes aplicacions totalment inesperades, alguna cosa que pel que sembla els permetria fer i tenir qualsevol cosa que desitgessin. El seu primer repte serà decidir si han d'aprofitar o no aquesta oportunitat única. El segon, plantar cara a les conseqüències.
El debut de l’ex enginyer Shane Carruth –i home orquestra cinematogràfic: és l’actor principal, director, guionista i autor de la banda sonora del film- està predestinat a convertir-se en carn de les estanteries dels freaks enamorats de la informàtica, la tecnologia en general i les pel·lícules de ciència ficció. La recerca de dos amics amants de la física amb resultats increïbles –una màquina que actua sobre el temps, deixem-ho així per no adelantar massa l’argument del film-, i les elaborades converses científiques faran delirar els més posats en el tema, que de bon segur giraran i regiraran la pel·lícula, veint-la una i altra vegada buscant-li sentit. I és que Primer no és una pel·lícula fàcil, i de bon segur –i si no és així, us mereixeu un premi- no entendreu res al primer visionat. Calen molts rebobinats per poder començar a captar de què va realment aquest film, i només per poder arribar a deduir-ne l’argument. Perquè com un altre debut científico-alucinat que és Pi –en aquest cas de Darren Aronofoski- , la cerebralitat del film –no només pel seu argument, sinó per l’estètica freda, tot i que a voltes retro per la seva fotografia granulosa, i l’aspecte uniformat dels protagonistes- ens pot fer pensar que tot encaixa com un puzzle perfecte. I no és així. Primer ha de ser vista com una experiència estètica i no tan sols intel·lectual, en el que el non sense és un dels seus encants: com un acte d’empatia amb uns personatges igualment desorientats per les seves troballes, cal deixar-se endur pel desconcert que ens provoca per poder gaudir d’aquest film estrany, misteriós... i críptic però no tant, ja que, més enllà de fórmules matemàtiques i laberints argumentals, la idea sobre la que sustenta la pel·lícula esdevé ben simple: l’home mai esdevé lliure perquè acaba irremeiablement convertint-se en un esclau de les seves decisions.
< fitxa tècnica Títol original: Primer.
|
|
