Després de molt esperar-la, i fins i tot després de veure-la en VO subtitulada al català (cosa que no podran fer la majoria d'espectadors quan s'estreni, si no passa res d'última hora, a Catalunya), fins i tot després d'això he de dir que Joel Schumacher m'ha tornat a confirmar aquella teoria segons la qual el director dirigeix magistralment petites històries (Un dia de furia, Última llamada), històries fins i tot marginals, o minimalistes, i en canvi es perd en obres més grans i grandiloqúents (el dos Batman que van destrossar els de Tim Burton, Veronica Guerin, etc...)

Tot i que ens trobem davant una pel·lícula molt correcta, amb una fotografia impecable, una coreografia molt bona i una posta en escena més que correcta, tot plegat no és més notable segurament perquè Schumacher està incòmode entre els personatges que componen la seva obra.

Tot i això, no significa que els enquadraments, els angles o com roda Schumacher siguin aspectes dolents, però li falta una sensibilitat, un personalisme, una sensualitat que faria l'obra molt més propera a l'espectador, el seduiria encara més, i li faria disfrutar de valent d'aquest fantasma de l'òpera, ben bé com si es trobés a la primera fila del teatre.

I precisament aquesta genialitat, perquè hi ha alguns moments en el film en què els deixa veure (cap a tres quarts de film, amb la cançó Mascarade i una posta en escena brutal, movent-se entre els cossos, ensenyant plans fantàstics dels vestits, del moviment com a continuació ineludible de la música...); però després d'aquests moment de lucidesa, els camins es tornen a perdre i el final s'allarga massa. Potser si hi hagués aquell toc barroc que Baz Luhrman va imprimir a Moulin Rouge, o el que Wong Kar-Wai dibuixava a In the mood for love, amb un preciosime estètic brillant, el resultat seria excepcional.

A banda d'això, un dels punts més ben aconseguits és l'ús del blanc i negre en els salts temporals que ens situen a l'inici de la història, amb una fotografia, il·luminaciò i textura senzillament impecables. I precisament per això, perquè són impecables, però també anecdòtics, no s'acaba d'entendre que els usi només per poder fer la trancisió entre unes escenes i les altres i que no tinguin un pes realment important.

Amb tot, però, ens trobem davant una bona adaptació, molt teatral, amb el segell d'Andrew Lloyd Weber.

english version >

The dark, underground labyrinths of the Grand Opera House of Paris are shelter for Erick (Gerard Butler), a musician whose face is disfigured. With her voice, soprano Christine (Emmy Rossum) dazzles the tormented hermit, who soon establishes a very special relationship with the singer. The Phantom believes he's found love in Christine, until the Viscount of Chagny, the singer's lover, arrives on the scene. Following its many successes in Her Majesty's Theatre in London , Joel Schumacher takes this epic story to the big screen, with classic tunes from the theater staging and new songs written for the movie version.

versión española >

Los oscuros laberintos subterráneos de la Ópera de Paris son el cobijo de Erick (Gerard Butler), un hombre con el rostro desfigurado. La llegada de la soprano Christine (Emmy Rossum), encandilará con su voz al atormentado Erick, que pronto establecerá con la cantante una relación muy especial. El Fantasma creerá haber encontrado el amor en Christine, hasta que el Vizconte de Chagny, enamorado de la cantante, aparezca en escena. Tras su cosecha de éxitos en el Her Majesty´s Theatre de Londres, Joel Schumacher traslada a la gran pantalla esta épica historia que mantiene piezas clásicas del montaje escénico y nuevas canciones escritas para la versión cinematográfica.

< fitxa tècnica

Direcció i guió: Joel Schumacher.
Països: EUA i Regne Unit.
Interpretació: Gerard Butler, Emmy Rossum, Patrick Wilson i Minnie Driver.
Versió amb subtítols en català: No
Sitges 2004

ANDREW LLOYD WEBBER'S THE PHANTOM OF THE OPERA. Joel Schumacher.
Gerard Butler, Emmy Rossum, Patrick Wilson i Minnie Driver. Aurum.
phantomthemovie.warnerbros.com
www.reallyuseful.com/rug/films/phantom

Material cedit per l'organització del Festival
Els drets de les sinopsis, per tant, pertanyen al Sitges 2004