» inici
|
PEQUEÑA MISS SUNSHINE Comèdia de carretera sobre una família americana que trenca qualsevol motlle. La pel·lícula presenta a una de les famílies més desestructurades de la història recent del cinema: els Hoover, amb un viatge a un concurs de bellesa preadolescent que no només provoca un còmic caos, sinó també mort i transformació, tirant un commovedor cop d'ull a les sorprenents recompenses de ser un perdedor dintre d'una cultura obsessionada amb la victòria.
En el seu primer llargmetratge, Little Miss Sunshine (EUA, 2006), el matrimoni format pels videoclipers i realitzadors televisius Jonathan Dayton i Valerie Faris assoleix, en primera instància, el que pocs debutants han aconseguit en el gènere de la comèdia: una graciosa i fresca pel·lícula que en cap instant fa que la seva família disfuncional sembli ximple o ridícula, com fàcilment hagués passat si hagués caigut en mans d'altres realitzadors menys sensibles. Pel què fa a la trama, escrita pel també guionista debutant Michael Arndt, hi ha un moment que cert detall argumental ens recorda a una altra comèdia, Vacation (Ramis, 1983), protagonitzada per Chevy Chase, i el molt efectiu gag del viatge per carretera duent a coll un cadàver. I no obstant això, a pesar que els nivells cinematogràfics d'ambdues pel·lícules siguin distints, el fet és que les seves intencions i missatge són pràcticament els mateixos: la unió familiar d'una família artificial i fragmentada, gràcies a un viatge que els acabarà duent per racons i esdeveniments inesperats, dintre d'una vella combi d'esperit seixanter. La família Hoover, encapçalada per l'obsessiu i competitiu pare, Richard (Greg Kinnear), roman unida per obra i gràcia de la innocència de la seva petita filla, Olive (extraordinària Abigail Breslin), que gairebé embogeix d'emoció al rebre la notícia que ha estat acceptada per entrar al concurs de bellesa Little Miss Sunshine. El panorama no és el millor per a la família. Richard està travessant problemes en el seu treball a l'intentar aconseguir un contracte per un programa de televisió, mentre el seu germà homosexual (Steve Carrell, sorprenent en un to seriós i dramàtic) acaba de sortir d'un hospital psiquiàtric, després d'intentar suïcidar-se per una desil·lusió amorosa amb un dels seus estudiants. El fill major, admirador de Nietzsche (Paul Dano, en un altre dels seus papers de noi marginal i turmentat) ha fet vot de silenci cap a tota la seva família, mentre el hipiós avi amb ànima adolescent (el veterà Alan Arkin), pateix un problema d'addicció a les heroïna. Amb tot, la família decidirà viatjar per carretera des d'Alburquerque fins a Califòrnia, amb la condició que Olive compleixi el seu somni de competir a Little Miss Sunshine. Enmig de tot, la veu de la raó serà la mare (Toni Collette) que en cert moment clau del film serà qui doni suport i impulsi a la petita Olive a complir amb el seu somni, sense importar el que diguin o pensin els altres. La cinta és una petita producció independent, que es veurà afavorida pel gran treball del competent repartiment. Una road movie sobre el viatge en el qual una família, sense voler-lo, es retrobarà amb si mateixa i reforçarà els llaços perduts. És el retrat d'una família que brilla dintre de les seves pròpies imperfeccions, manies i bogeries, destrossant al final la falsa perfecció d'un concurs infantil ridícul (un munt de nenes volent ser adultes), en aquesta seqüència hilarant, graciosa i tendra al mateix temps, que Olive, trencant sense saber-lo amb l'establert, no farà més que ser ella mateixa a l'escenari, ressaltant la importància de l'autenticitat.
< fitxa tècnica Direcció: Jonathan Dayton i Valerie Faris.
|
|
