<< indicada x: la gent que li agradi pagar per veure una peli, i un cop fora de la sala, hi pugui seguir donant voltes tantes vegades com vulgui.
>> prescrita x: els que no us hagi agradat el muntatge d'irreversible, i no us hi vulgueu trencar la closca.
» inici
|
MEMENTO (memento) En Leonard Shelby és un jove que vesteix amb roba d'executiu, condueix un Jaguar esportiu últim model i, aparentment, no treballa enlloc. Viu en un motel no massa luxós i dedica tot el dia a parlar amb gent, a tatuar-se el cos i a fer fotografies instantànies a tothom amb qui es creua. Però en Leonard té un problema: pateix una estranya deficiència similar a l'amnèsia, i tot i que recorda la seva vida passada, no pot crear nous records; cada 15 minuts oblida el que ha estat fent. En Leonard lluitarà durant bona part de la seva vida per venjar la mort de la seva dona. La Natalie i en Teddy seran els seus principals aliats per ajudar-lo a enxampar-ne l'assassí. Però el que no s'imagina en Leonard és la identitat de l'assassí de la seva dona.
El director de la pel·lícula, Christopher Nolan, fa una exposició de la complexitat del ser humà i descriu, molt detalladament, la falsedat de les aparences. Nolan aconsegueix fer que res sigui el que sembla, i crea un discurs argumental on la idea principal és que tothom s'aprofita del més dèbil. El director de Memento juga perfectament amb el blanc i negre i el color, amb les fotografies, i amb alguns símbols que li serveixen per transmetre que, en un societat com la nostra, ningú és innocent: tothom té un passat més o menys ombrívol. En el fons Memento repeteix la cita bíblica de "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra". Aquest és el segon títol que arriba a la gran pantalla del director londinenc Christopher Nolan després del seu debut Following, una pel·lícula que barrejava, com en aquesta ocasió, el cinema experimental i el blanc i negre. En aquella ocasió, un escriptor sense idees es dedicva a seguir la gent pel carrer, per aconseguir una bona font d'inspiració. I a partir d'aquesta base, altra vegada els personatges s'aprofiten els uns dels altres, inevitablement, sense saber mai fins al final i qui és el titella i qui dirigeix els fils. Sens dubte ens trobem davant d'una de les millors pel·lícules del cinema contemporani, no només pel seu espectacular, fascinant i innovador muntatge, sinó també per les interpretacions dels seus actors: Guy Pearce torna a fer un gran paper després d'haver estat el gran oblidat de L.A. Confidential, i borda un personatge realment difícil d'interpretar. Els altres dos protagonistes, Carrie-Anne Moss i el camaleònic Joe Pantoliano, estan a l'altura de les circumstàncies i configuren un dels millors trios interpretatius de la temporada. La banda sonora de David Julyan (sempre treballa amb Nolan) acompanya perfectament el desconcert dels espectadors i el joc entre blanc i negre i color permeten copsar, des d'un primer moment, que res és el que sembla. Sens dubte, una de les millors històries dels últims anys. Realment val la pena.
< fitxa tècnica Títol Original: Memento
|
|
