Entaulats en una conversa prou interessant, un parell de directors expliquen les connotacions que els suggereix l'arribada inesperada d'un personatge, Melinda, a un dinar d'amics. Un dels dos veu la comèdia, mentre que l'altre es decanta per la tragèdia. Segons diuen, el talent de cadascú els porta cap a un camí ben diferent.
<< indicada x: els que encara no us heu tret del cap les gran pel·lícules de Woody Allen, amb una imparable desfilada de personatges.
>> prescrita x: els que considereu que el cinema d'Allen està condemnat a pel·lícules menors que cada any arriben a la tardor.
Fa anys, 4 per ser exacte, que esperava escriure aquesta frase: torna Woody Allen. Això no vol dir que el geni de Brooklyn no hagi complert amb la cita anual amb el seu públic, cosa que ha fet ben puntualment cada tardor, sinó que les darreres 4 pel·lícules que ens havien arribat eren petites mostres de genialitat, però no acabaven de convèncer.
Després de Desmontando a Harry (98) i Acordes i Desacuerdos (99), la seva darrera obra amb connotacions realment tràgiques, va arribar la obligació per part de la DreamWorks de fer només comèdies lleugeretes. El resultat en van ser Granujas de Medio Pelo (00), La Maldición del Escorpión de Jade (01), Hollywood Ending (02) i Anything Else (03), quatre comèdies molt ben portades però que no passaven d'una anècdota divertida que arribava a convertr-se en pel·lícula: el robatori d'un banc, un hipnotitzador, un director que es queda cec...
I després d'això torna el Woody Allen que estàvem esperant, potser no tan brillant com el de Hannah y sus hermanas, o Annie Hall, però sens dubte molt millor que el dels darrers anys. En aquesta ocasió, el director no es reserva cap paper per a ell mateix, encara que tots l'imaginem en el personatge grassonet i enamorat de la Melinda, amb 25 anys menys, patós, simpàtic, neuròtic i excitat, intentant conquistar la protagonista.
En el seu lloc hi apareixen els dos narradors anecdòtics de l'inici de la pel·lícula: tots dos són Woddy Allen, debatent-se entre la tragèdia i al comèdia, jugant a ser déus, demiurgs o dramaturgs, construint una història plena de matisos, com a ell li agrada fer-ho.
I tots els personatges que neixen a partir d'aquí tornen a ser Woody Allen: el marit infidel, el marit cornut, la dona que dubta, el personatge que s'enamora de sí mateix i busca el refugi en una relació de parella. Melinda també és, evidentment, alter ego del director, i Melinda també.
Curiosament, una de les poques cintes de Woody Allen on no hi apareix Woody Allen és precisament un dels seus títols on els personatges estan més impregnats de la seva doble essència: la tragèdia i la comèdia, dos gèneres que a través de les dues històries de Melinda ens porten a dos finals prou semblants.
La conclusió, com no, ens du a interpretar que és impossible llegir allò còmic sense allò tràgic, com si el director, des del darrera de les seves ulleres de pasta, tornés a reivindicar (com ja feia a Hollywood Ending) la seva manera d'entendre el cinema. I la vida.
< FITXA TÈCNICA
Títol original: Melinda and Melinda
Producció: EUA, 2004
Director: Woody Allen
Intèrprets: Chiwetel Ejiofor, Will Ferrell, Amanda Peet, Jonny Lee Miller, Chloë Sevigny, Wallace Shawn
Gènere: Comèdia
Recomanada per a tots els públics Versió doblada al català: No
Estrena: 29/10/2004
