» inici
|
MATCH POINT Chris Wilton és un retirat jugador de tennis que es muda a Londres per treballar com a entrenador. Donant classes a gent de bona classe, coneix Tom Hewett, un alumne amb el que forja una bona amistat. Introduint-se a la seva família, en Chris coneixerà la germana d'en Tom, la Chloe, amb la que començarà una relació. Aviat, però, a la vida d'en Chris entrarà la Nola, la preciosa parella del seu amic Tom.
Res atura Woody Allen, i amb la tardor, com no, ens arriba una nova pel·lícula del director novaiorquès. Admirat i odiat, amb Match Point se situa al pic més alt de la seva remontada després d'una sèrie de pel·lícules fluixes en comparació amb la resta de la seva filmografia. Amb Anything else aconseguia reeditar la qualitat d'anteriors pel·lícules, i amb Melinda & Melinda assegurava el saber fer mostrat en la seva predecessora. Amb Match Point, Woody Allen torna a la forma mostrada fa uns quinze anys a la fantàstica Delitos y faltas i, posteriorment, a Desmuntant en Harry. La pel·lícula, de factura prou diferent al que ens tenia acostumats últimament, torna a combinar la comèdia i la tragèdia, donant-li un toc negre que s'agraeix i la fa especial. Allen abandona la comicitat absurda, i se centra en el punt còmic de la fatalitat. El títol, Match Point, fa referència al punt de partit del tennis, aquell punt que decideix la disputa. Segons Allen, la pilota pot tocar la xarxa i posteriorment caure a un o altre costat de camp, canviant així la sort del partit. D'això tracta la pel·lícula, traslladat a les relacions humanes. El canvi de localització a Londres (recordem que pràcticament sempre roda a Nova York), ajuda també a la diferenciació d'aquesta pel·lícula sobre la resta. És una obertura d'Allen, és una sana intenció de diferenciar aquesta nova etapa que, esperem, el portarà a rodar a Barcelona ben aviat. Jonathan Rhys Meyers és Chris Wilton, un ex-tennista que es dedica a impartir lliçons d'aquest esport. Scarlett Johansson és la Nola, la parella del seu millor amic. Ella és una manipuladora que veurà canviat el seu destí. La pel·lícula comença, continua i acaba, fent èmfasi en el personatge masculí. La seva evolució és la base del film, un film que comença a un ritme fantàstic i acabava amb un seguit de seqüències inoblidables. Tot plegat torna a mostrar que no és veritat el que diuen alguns crítics negatius de la seva obra, i és que em sembla una clara manca d'interès i respecte cap a Woody Allen dir que havent vist una de les seves pel·lícules, no fa falta veure'n cap més. Match Point és una fantàstica pel·lícula de la que no fa falta dir-ne res més. Només resta esperar que la veieu per poder-la disseccionar amb coneixement de causa. No us perdeu la cita. Es tracta de la millor pel·lícula de Woody Allen desde Delitos y faltas, Bales sobre Broadway o Desmuntant en Harry, segons qui ho digui. Per mi, sens dubte, entra en el grup de les escollides amb, a més de les anteriors, Manhattan, Annie Hall i La rosa púrpura del Cairo. Àlex Gorina dixit: Afortunadament, de moment tots coincidim, prou amb el debat dels últims anys sobre si Woody Allen es repeteix massa o no, o si ja havia donat el millor de sí mateix. Més enllà que ja és un director clàssic, i un dels valors fonamentals de la cultura novaiorquesa actual (que no és el mateix que la cultura dels Estats Units) amb Match Point afina moltíssim, aprofondeix, dinamitza i dinamita els gèneres que li són més cars, fa un pas endavant i brilla. Match Point explica molt bé l’humanitat contemporània, l’ambició, l’amoralitat, el desig i aquelles raons permanents dels que defensarien unes idees en públic, però actuen exactament a la contra. La influència de Dostoievski i Theodore Dreier li permeten un retrat sagnant del món del triomf i la voluptuositat, i la perfecció del relat, dels actors, dels ambients descrits, a més d’una escriptura clàssica que pot arribar a ser transgressora per la seva senzillesa, fan del film una obra exacte, indubtable, un d’aquells moments en què saps que et trobes davant d’un títol de referència instantani, interessant, irònic, savi i molt ben explicat. Què més es pot demanar?
< fitxa tècnica Direcció i guió: Woody Allen.
|
|
