» inici
|
LA SEMILLA DEL DIABLO La Rosemary i en Guy Woodhouse són un matrimoni jove que han llogat un pis a l'edifici Bramford de Nova York, un immoble que té fama de crear desgràcies. En Guy és un actor de teatre a la recerca de bons papers, i la Rosemary es queda embarassada després d'un estrany somni. Uns veïns ancians, els Castevet, estranys i prou empipadors, es fiquen a la vida privada de la parella des del dia de la mudança. Fins i tot els recomanen un ginecòleg, el doctor Sapperstein.
La semilla del diablo és un dels referents més importants del gènere de terror. Sense aportar ni un ensurt, Polanski és capaç de crear una de les pel·lícules més terrorífiques de tots els temps. El Mal, un aspecte tan freqüent en l'obra (i vida) de Polanski, és l'eix vertebrador d'un film considerat, per molts, com la millor pel·lícula de terror de la història. La perfecció del guió és l'arma que utilitza el cineasta polonès per modernitzar els esquemes tradicionals del gènere, transportant l'acció a un edifici d'apartaments i personificant el Mal en una parella d'entranyables ancians. Ajuntant a tots els ingredients ja comentats, la interpretació magistral a càrrec de Mia Farrow, i sobretot, de John Cassavetes i Ruth Gordon, una música i una fotografia pertorbadores i del més alt nivell, en surt la culminació del cinema de Polanski, una excavació d'allò més profund de l'home, un retrat psicològic de les persones. El passat europeu de Polanski aporta també ambigüetat al film. La trama es desenvolupa sense artificis, no cau en la trampa fàcil a la que se sol recórrer en aquest tan maltractat gènere, i és capaç de fer mantenir a l'espectador un nivell d'atenció pràcticament inigualat. L'espectador es veu inserit a un malson que el desborda. El polonès torna a demostrar que l'autèntic terror és el que es suggereix, no el que es mostra.
< fitxa tècnica Direcció: Roman Polanski.
|
|
