<< indicada x: redescobrir Françoise Ozon dirigint una magnífica actriu com és Charlotte Rampling en un paper que li ve a mida.
>> prescrita x: qui pensi trobar-se amb una trama enrevessada, complexa, amb girs i cops d'efecte finals.
» inici
|
LA PISCINA (swimming pool) Una madura escriptora de novel·les de misteri s'instal.la en una mansió de Provença per trobar la inspiració que necessita. La seva tranquil·litat es trenca amb l'arribada de la filla del propietari de la casa que al mateix temps és l'editor de la dona, una noia descarada i llibertina, per qui se sent fascinada i a qui utilitzarà com a model per al llibre que està escrivint.
Si Françoise Ozon volia il·lustrar una història plena d'intriga, potser no se n'ha acabat de sortir. Però si el que volia Ozon amb La piscina era presentar-nos una narració no massa complicada però carregada de sensualitat, la veritat és que li ha sortit a les mil meravelles. El fet és que, sense ser tan barroca ni pretenciosa com The dreamers de Bernardo Bertolucci, Swimming pool té alguns dels ingredients que també funcionaven a les mil meravelles a la cinta del director italià. Posar Charlotte Rampling al costat d'una jove seductora que ensenya els pits tota l'estona és una aposta arriscada, però per alguna cosa ens trobem davant una grandíssima actriu que s'enfronta a la situació amb molta solvència. La química amb Ludivine Sagnier és perfecta, i les dues actuen en consonància amb el terennà de la història. Potser la part final de la pel·lícula, la que més ens hauria d'atrapar, és la més irregular i la menys justificada, però val la pena passar-ho per alt a canvi dels fantàstics moments que trobem les tres quartes primeres parts de film. Però potser aquesta era la intenció fonal d'Ozon, presentar-nos alguna cosa similar al que fa Rampling amb el seu editor: res de crims i intrigues amb girs finals sinó una història de personatges i sentiments.
< fitxa tècnica Títol original: Swimming pool.
|
|
