» inici
|
LA MONJA Secció Oficial Fantàstic - Sitges 2005 Sis alumnes d’un internat sinistre són maltractades per una monja. L’embaràs d’una de les noies desferma la còlera de la superiora i obliga les amigues de la jove a intervenir. La monja desapareix i el col·legi és clausurat, però el tema no queda resolt i disset anys després l’amenaça de la mort es fa sentir. Debut en la realització del muntador Luis de la Madrid.
Si voleu una pel·lícula típica, tòpica, esteriotipada, encartronada i gens sorpresiva del gènere de terror, amics, La monja és la vostra pel·lícula. Es tracta de la nova "meravella" de Filmax, una història que va passar sense pena ni glòria al Festival Internaacional de Cinema de Catalunya. Si alguna cosa es salva de la pel·lícula (per destacar-ne alguna cosa positiva) és la direcció de Luis de la Madrid, que com si es tractés d'un director del sistema d'estudis de Hollywood, ha anat fent diferents feines dins de Filmax fins a arribar a l'ansiada plaça de director. Es nota que De la Madrid ha estat el muntador de Balagueró, i de les principals històries de la casa, ja que de fet el que ha fet Julio Fernández és crear una espècie d'Estudi. Això sí, és una pena que els resultats que en surtin siguin tan lamentables com La monja, amb una història típica, com dèiem abans, que intenta barrejar tots els mals i els pecats endèmics que tanta gent li suposa al catolicisme, a les monjes, als mossens i a la fe en general. De fet, la figura de la monja no només és de cartró-pedra, sinó que més aviat sembla treta d'un còmic de mal gust, fet a correcuita, lamentable i mal aconseguit. De la mateixa manera, tota la trama no té cap tipus d'interès, amb l'enèssima repetició dels ambients fantasmagòrics, plens d'adolescents que desconeixen una història passada (en aquest cas, al de la monja) que de fet no els serà revelada fins al final de la pel·lícula. En aquest cas l'excusa és l'aigua, ja ho veureu, i alguns dels efectes especials, lluny de fer creïble el que estem veient, ho converteixen tot en un circ desesperat de bones intencions cinematogràfiques que queden en no res. Em costa de creure que tot plegat estigui basat en una història de Jaume Balagueró, amb un final tant obvi i previsible (en la línia de la resta). Brian Yuzna es el productor creatiu, i la seva mà sí que s'hi nota, això sí, no pas per a bé.
< fitxa tècnica Catalunya. Informació extreta del web del festival (www.cinemasitges.com)
|
|
