Després de veure el volum 1 de Kill Bill, tots els espectadors ens vam quedar bocavadats per saber com acabava la història de venjança, sang i molta violència. Tothom estava completament segur que la segona part, el volum 2, seria la continuació del que havíem vist, una continuació sinó cronològica, sí estètica i visual del que Tarantino ens havia brindat.

De fet això era el més llògic, ja que s'havia dit que quan Tarantino havia explicat a alguns productors de Miramax que la seva pel·lícula duraria 3 hores, l'Eduardo Manostijeras de la productora americana li havia dit que la dividís en dues parts.

Tot i això, el que ens trobem al volum 2 no només és una sorpresa, sinó que es tracta d'un altre brillantíssim exercici de cinema que, a més, poc té a veure amb el Kill Bill, vol.1, a banda de la història. Es tracta de dues pel·lícules completament independents, diferents, distants i, tot i això, properes.

Si el que a Kill Bill vol.1 el que es convertia en un poema visual era la violència, a la segona part de la pel·lícula l'embolcall i el tractament dels colors és ni més ni menys que genial. Un ritme molt més pausat, calmat i tranquil que ja ens anticipen les primeres imatges del film.

Igual que al Kill Bill 1 (i de fet a totes les pel·lícules de Tarantino), ens trobem davant d'una banda sonora que no acompanya, sinó que ens condueix a través de la història. I es tracta no només d'una història de venjança, sinó d'una història d'honor i de principis que, com sol passar amb els personatges del director de Pulp Fiction, no s'han de traïr.

< fitxa tècnica

Direcció: Quentin Tarantino.
País: EUA.
Gènere: Acció.
Interpretació: Uma Thurman, David Carradine, Lucy Liu, Daryl Hannah, Vivica A. Fox, Michael Madsen.
Guió: Quentin Tarantino, basat en els personatges que ell i Uma Thurman van crear.
Producció: Lawrence Bender.
Música: The RZA i Robert Rodríguez.
Fotografia: Robert Richardson.
Estrena als EUA: 16 d'abril de 2004.
Estrena a Catalunya: 23 de juliol de 2004.
Versió doblada al català: No