<< indicada x: aquells que no tenen prejudicis en això dels pocs mitjans cinematogràfics.
>> prescrita x: els pares i mares que encara creguin que els seus fills són els més sants de tots.
» inici
|
JOVES Tres joves, de diferents estils i maneres de viure, són els protagonistes de tres històries que s’entrellacen. Una setmana dins la seva vida d’un economista novell, una guapa concertista de violoncel que abusa de les drogues i un jove de poble, dóna per comprendre les seves preocupacions, el seu comportament, la seva manera de veure i actuar davant la vida.
Joves és una pel·lícula plena de bones intencions, bones intencions cinematogràfiques. Tot i un inici titubejant, comprès per la més fluixa de les tres històries principals, en la que se'ns mostra l'ambició d'un jove economista aspirant a broker, la pel·lícula avança in crescendo cap a una solvència i una efectivitat destacable gràcies a la coherència dels dos directors i al saber fer d'una part de l'irregular repartiment, encapçalat, això sí, per l'Aina Clotet i magníficament puntejat per secundaris de luxe com la Carmela Poch. Joves no deixa de ser un nou intent de reflexar diferents visions de la joventut, tots reals i tots vàlids. Un dels punts més interessants del plantejament és la unió entre les tres històries que conformen la pel·lícula. A cada història se li va introduïnt mica en mica una de nova fins que aquesta última li pren el protagonisme a l'anterior. Així s'aconsegueix unificar un mateix tema, la joventut, però al mateix temps separant-la en diferents maneres de viure-la. I això és el que és coherent. Al cap i a la fi, la base de la narració cinematogràfica és la coherència amb el que es vol explicar, i en Ramon Térmens i en Carles Torras ho saben i ho demostren intentant fer bon cinema malgrat la poca disponibilitat econòmica. L'estil narratiu beu directament d'una altra pel·lícula catalana recent de poc pressupost, Noche de fiesta, injustament poc publicitada i que molt probablement hauran vist els directors de Joves. Però això no és dolent, ans al contrari. Noche de fiesta conta un comiat de solter, mentre que Joves ens mostra com és una setmana a la vida d'un jovent diferentment esbojarrat. I Joves s'adapta d'una manera més que correcta al que el seu guió demana, particularment en la segona de les històries. Però no tot és bo. La primera història, la que serveix d'arranc, queda freda en comparació amb les altres dues, en part per culpa de la poca identificació del repartiment amb els seus personatges. En Jordi Dauder aporta sobrietat i experiència però manca identificació d'en Roger Coma amb el seu personatge, en Jordi. Les històries que segueixen, com són l'aventura de la Cris amb les drogues i l'amor platònic d'en Pau cap a la Roser rescaten la pel·lícula del camí tortuós en el que s'havia endinsat en un inici. Els coneixements cinematogràfics dels dos directors demostren que amb pocs calers es poden fer coses interessants, deixant en ridícul pel·lícules com Síndrome, que s'excusen en els pocs mitjans per justificar la ineptitud cinematogràfica. Evidentment, Joves no és una obra mestra, doncs no tothom és Orson Welles i és capaç de debutar amb una de les millors pel·lícules de la història, però sí que aplana el camí al cinema català; mostra el camí a seguir si es volen fer pel·lícules interessants, provocant que s'esperi més d'ells en el proper film que fagin, amb més experiència.
< fitxa tècnica Títol original: Joves.
|
|
