» inici
|
INDIANA JONES I EL TEMPLE MALEÏT 1935. Shanghai. L’intrèpid arqueòleg Indiana Jones, després d’uns embolics en un local nocturn, aconsegueix escapar, juntament amb una cantant i un jove oriental buscarraons. Fugen amb un avió, però la catàstrofe no trigarà a arribar, ja que al tractar-se d’una trampa, l’aparell s’accidentarà i els tres aventurers faran cap a l’Índia, on intentaran ajudar els habitants d’un petit poblat, els nens del qual han estat segrestats.
La segona entrega de la saga no va superar, com sol passar, l’èxit de la primera. És més, la violència que la pel·lícula mostra sense cap mena d’escrúpols ha fet que el propi Spielberg es mostrés arrepentit amb posterioritat, i és que a arrel d’aquest film, Hollywood va decidir incloure la classificació -13 per evitar patiments innecessaris als més menuts, com era veure sang a dojo i el cor d’un home arrancat sense compassió. Sol ser habitual que la segona pel·lícula d’una saga ens mostri un costat més fosc del protagonista. Això és per carregar-lo de raons, per intentar que l’espectador entengui les seves motivacions. I és per això, també, que tot i mantenir certa dosi d’humor, la pel·lícula no va cuallar tant com Raiders of the Lost Ark, encara que no es va tractar d’un fracàs. Spielberg, novament, fa ús del seu domini de l’acció més trepidant. Persecucions per túnels laberíntics, avions que s’estavellen, descensos per ràpids, ponts penjants... Tot val en una pel·lícula d’aquestes característiques. Inclús es pren la llicència, al principi, d’homenatjar els musicals i els inicis independents de les pel·lícules de James Bond. Es tracta d’una seqüèla digna, tot i que es quedi per sota de la seva predecessora.
< fitxa tècnica Direcció: Steven Spielberg.
|
|
