El doctor Jones és professor de la universitat de Los Angeles i famós arqueòleg. Jones és requerit, pel seu govern, per a trobar l'Arca de l'Aliança, on Moisès va guardar les taules amb els 10 manaments, abans que l'exèrcit Nazi ho faci.
Spielberg es va deixar influenciar per títols de la sèrie B d’aventures dels mitjans de segle per crear un personatge que ha traspassat fronteres, gèneres, èpoques I modes cinematogràfiques. Tot I que el guió no és seu, sinò d’un trio format per George Lucas, Philip Kaufman i Lawrence Kasdan, el realitzador va ser capaç de portar a la gran pantalla un tipus encisador, dur, aventurer; un arqueòleg agosarat, vaja. Harrison Ford, sempre de la maneta del seu barret i el seu fuet, va captivar els espectadors d’arreu amb la seva personalitat i la seva capacitat per viure aventures al límit i saber-ne sortir sempre ben parat.
L’acció se situa al 1936, just abans de l’inici de la II Guerra Mundial, i ens introdueix un arqueòleg que exerceix la docència a la universitat, el Dr. Jones. Ambiciona reliquies històriques com el que més, i és per això que al tornar d’una missió a Sudamèrica, el govern nordamericà li encarrega una nova comesa: la recerca de l’Arca de l’Aliança, lloc on es creu que els hebreus hi van dipositar els Manaments que Déu havia atorgat a Moisès, la llegenda del qual atribueix un poder invencible a qui la posseeixi. És per això que els Nazis també la persegueixen.
La fixació d’Spielberg amb el nazisme no és nova. Aquest fastigós règim polític va associat irremeiablement a la II Guerra Mundial, i en conseqüència, al judaisme. Així, veurem que un gran nombre de pel·lícules del cineasta nordamericà conflueixen en algun d’aquests tres temes: 1941, Raiders of the Lost Ark, Empire of the Sun, Indiana Jones and the Last Crusade, Schindler’s List, Saving Private Ryan, Munich… Tema recorrent i del que n’ha sabut treure suc.
Convertit en un clàssic modern, aquest film d’aventures que va catapultar definitivament Harrison Ford als altars més elevats de l’estrellat de Hollywood, és un entreteniment al que se li poden posar pocs peròs. Spielberg va saber tractar el cinema de gènere i posar-lo al dia. No inventa res, però sí que reinventa. Beu de pel·lícules com Secret of the Incas (El secreto de los Incas, 1954), protagonitzada per Charlton Heston, i com en el cas de Jaws, el realitzador sap exprimir al màxim un guió que en determinats passatges és prou buit, carent de significat, convertint-lo en una pel·lícula trepidant. I com no podia ser d’altra manera, el matrimoni cinematogràfic amb John Williams torna a resultar providencial, i és que no fa falta recordar la tonada del tema definitori de la saga. Qui no l’ha xiulat en alguna ocasió?
En definitiva, Raiders of the Lost Ark és un clàssic del gènere, possiblement la millor pel·lícula d’aventures dels últims 25 anys, que encara avui, i gràcies a la seva barreja d’aventura, amor, humor i acció, serveix d’exemple a les infumables pel·lícules que n’han volgut imitar l’estil.
< fitxa tècnica
Direcció: Steven Spielberg.
País: Estats Units.
Interpretació: Harrison Ford (Indiana Jones), Karen Allen (Marion Ravenswood), Denholm Elliott (Marcus Brody), Wolf Kahler (Dietrich), Paul Freeman (Belloq), Ronald Lacey (Toht).
Guió: George Lucas, Phillip Kaufman i Lawrence Kasdan.
Producció: Frank Marshall.
Música: John Williams.
Fotografia: Douglas Slocombe.
Muntatge: Michael Kahn i George Lucas.
Disseny de producció: Norman Reynolds.
Vestuari: Deborah Nadoolman.
Estrena a Catalunya: 1981