<< indicada x: saciar la sed de bon cinema.
>> contraindicada x: qui vagi amb presses.
» inici
|
HIERRO 3 En Tae-suk és un jove que volta per la ciutat buscant cases on, en ausència dels propietaris, s'hi pugui establir temporalment. Un dia, mentres n'està buscant una, troba la Sun-hwa, una jove reclosa i maltractada pel seu ric i gelòs marit. Ella, intrigada, decideix seguir en Tae-suk en la seva vida errant de casa en casa, fins que un dia són descoberts. El jove és empresonat i ella obligada a tornar amb el seu marit. Al sortir de la presó, el primer que ell fa és anar-la a buscar.
Hierro 3, que per nosaltres seria Ferro 3, és el nom d'un dels pals de golf menys utilitzats. Usant aquesta metàfora esportiva, Kim Ki-duk narra una vida solitària enmig de l'opolència, igual com se sentiria un ferro 3 dins una bossa amb altres pals de golf. Tae-suk (Jae Hee) és un jove que, de la mà de la seva soledat, ocupa cases temporalment buides. Fa ús de tot el que hi troba de la mateixa manera que arregla allò que es troba malmès. En una de les cases, i mentres juga a golf al jardí, es troba la Sun-hwa (Lee Seung-yeon). Sense dir-se una paraula s'entenen, es comprenen, i això és raó suficient per marxar plegats, sense obrir la boca. Aquest senderi el seguirà Kim Ki-duk durant tota la pel·lícula, fent ús del silenci dels dos personatges per tal de primar la imatge per sobre de totes les coses. El director coreà dóna una fantàstica lliçó de mestria. Els seus protagonistes es converteixen en fantasmes dins la societat, són diferents, i això ho sap mostrar amb una precisió i poesia fabuloses. Poc a poc, la càmera va situant-se allà on li pertoca, es mou quan s'ha de moure i ho fa a la velocitat adequada. Perquè si la història que es vol explicar és la de dues ànimes que s'uneixen, i que es comporten com espectres als ulls de la resta, no hi ha millor manera de fer-ho que la que escull Kim Ki-duk. L'aventura dels dos personatges és un camí cap a la llibertat, un nou destí trencat per la separació a la que es veuen sotmesos. Mentre ella queda abstreta en la nostàlgia, ell aprèn a convertir-se en un fantasma per així no haver de necessitar cap casa buida per estar amb la seva estimada, sinó que podrà besar-la i abraçar-la sense que ningú, excepte ella, que creu en ell, sàpiga de la seva presència. Quan un director és capaç de crear, entre el 2003 i el 2004, un seguit de pel·lícules com Primavera, verano, otoño, invierno... primavera, Samaritan girl i Hierro 3, es converteix en algú digne de seguiment. La bellesa visual de Primavera, verano..., la foscor i implacabilitat de Samaritan girl i la poesia de Hierro 3 són unes característiques prou ben treballades en les seves pel·lícules com per merèixer una admiració que no ha de témer caure en l'exageració. Hierro 3 és una pel·lícula indicada per gaudir d'una imatge que va agafant un caire més espiritual a mida que avança el metratge. En una època on el règim de la banalització de la imatge està a l'ordre del dia, Kim Ki-duk s'erigeix com l'abanderat de la ferma oposició a aquesta dictadura. Ki-duk aconsegueix amb Hierro 3 un film que requereix ser vist amb serenitat i sense presses.
< fitxa tècnica Títol original: Bin-jip.
|
|
