Secció Oficial Noves Visions - Sitges 2005
Festival Internacional de Cinema de Catalunya

Werner Herzog explora la vida i mort de Timothy Treadwell, un apassionat de l’ós bru que va viure entre aquests animals durant tretze estius sense cap tipus d’arma, i que va gravar les seves aventures durant les seves últimes cinc estades. Herzog utilitza imatges gravades pel propi Treadwell per explorar la relació entre l’home i la naturalesa, però sobretot per analitzar el conflicte intern d’un personatge caòtic.

<< indicada x: gaudir del gènere documental. >> contraindicat x: qui cregui que el documental és un seguit de xifres, dades i informació innecessària.

Per fi una pel·lícula que crida l’atenció per motius cinematogràfics. L’alemany Werner Herzog torna al documental, reprenent així el gènere que tant domina i amb el que va aconseguir el màxim respecte gràcies a meravelles com Fata Morgana o Mi Enemigo Intimo.

Avalada per prestigiosos premis, però sobretot per l’ull que hi ha a la sala de muntatge i el cervell que hi ha darrere el projecte, Grizzly Man arriba com la història d’en Timothy Treadwell, un apassionat dels animals salvatges que, deixat portar per l’emoció, la valentia i la manca de seny, veu com un dels seus protegits, un ós bru d’Alaska, el que aquí coneixíem com el pedescau de la Val d’Aran mentre n’hi havia, acaba amb la seva vida i la de la seva xicota de la manera més sanguirolenta i despiadada possible.

Herzog utilitza les imatges que l’agosarat Timmy va gravar durant els estius que va conviure amb els óssos, combinant-les amb petites entrevistes a gent propera al malaguanyat Timmy. El mèrit de Herzog és donar forma a centenars d’hores de gravació amb la finalitat de posar-nos al corrent de les aventures del jove ecologista, una feina que resta lluny de la simplicitat, i és que les imatges que Treadwell va anar col·leccionant són un seguit de mostres d’autocomplaença, vanitat i poc seny.

Sense tenir en compte la veritable necessitat dels óssos, ni dur a terme un estudi que avalés les seves llargues estades a la península d’Alaska, l’imprudent Treadwell s’acosta massa al terreny privat dels animals salvatges, interfereix en el seu dia a dia, i demostra un excessiu afany de notorietat, degut als cops d’una vida allunyada del que ell havia imaginat, que el portarà al pitjor dels finals.

Herzog ens fa arribar un personatge dels que a ell li agraden, una personificació del caos humà davant la potència del paisatge. Si en el seu moment va fer servir Klaus Kinski (Mi Enemigo Intimo) per mostrar a l’espectador el desequilibri que una persona pot patir, en aquesta ocasió abandona els platós i la professió interpretativa per centrar-se en un actor de la vida, un Timothy Treadwell que sembla prendre’s la vida a broma, que no sembla entendre res del que passa al seu voltant i que queda absort per la dualitat que pateix. Les imatges que aquest grava tenen deu, quinze preses, amb l’únic motiu per la repetició que el seu propi aspecte davant la càmera. Treadwell s’arregla el pentinat, es canvia el mocador que duu al cap; és un actor en un decorat real. Per ell, és com estar en una pel·lícula, sense acabar d’entendre que les urpes dels óssos són reals i no de plàstic. Un personatge Herzoguià; un Klaus Kinski de les muntanyes.

L’estructura del film s’assimila, i en més d’un moment porta a la confusió per aquest motiu, a la del fals documental. Algunes entrevistes, així com passatges de la vida de Treadwell explicats per amics o familiars, semblen guionitzades per l’humor negre. El comportament del protagonista de la pel·lícula tampoc ajuda a dissipar la sensació de trobar-se davant una perfecta mentida, una pel·lícula al més pur estil Zelig de Woody Allen. Herzog, però, ho sap, li agrada, i per això tria aquest tema. Per ell la vida no és ordre, ni perfecció; és caos, és desequilibri. I Treadwell n’és el millor exemple.