Es tracta sens dubte d'una de les cintes més originals que van passar pel Sitges 2004, amb una realització fantàstica que convina el digital amb les diferents càmeres (més d'una, de dues i de tres, ja ho veureu) que té el protagonista en la seva espàcie d'amagatall-presó.

El punt de partida ja és prou interessant: un home que, després d'un fet faídic i que tothom sospiti d'ell, decideix enregistrar la totalitat de les seves accions amb múltiples càmeres per poder demostrar, en tot moment, que ell no és culpable. És la inversió de la premissa: no és que algú hagi de demostrar que ell és culpable, sinó que és ell qui ha de demostrar constantment que és innocent. És culpable fins que no es demostri el contrari.

Però, què passaria si algunes de les cintes es perdessin? No és el cas Watergate, amb les cintes del Nixon, però alguna reminiscència formal hi ha en tot moment. I què passaria si el protagonista no fos amo i senyor de totes les seves accions, i ni tan sols amb les cintes fos capaç de reconstruir les seves actuacions? Aquestes són algunes de les incògnites per on deambula la cinta, tan paranòica com el propi personatge, que està estancat en el present més immediat i que, de fet, ha oblidat qualsevol concepte de futur i de passat.

Un exercici de realització brillant, amb molt bones perspectives de guió, i més d'un encert considerable a l'hora de presentar el personatge. Val la pena veure-la i val la pena gaudir-la. I, com no, val la pena plantejar-se més d'un dels aspectes de crítica que presenta John Simpson, implícits i mai del tot desvetllats, però sempre presents.

Inquietant i perversament original.

< fitxa tècnica

Títol Original: Freeze Frame
País: Regne Unit, Irlanda
Any: 2004
Direcció: John Simpson.
Guió: John Simpson.
Producció: Michael Casey
Gènere: Fantàstic.
Interpretació: Lee Evans, Ian McNeice i Rachael Stirling.
Versió doblada al català: No
Presentada a Sitges 2004