Un descriptor que ha perdut la inspiració decideix començar a seguir la gent que es creua pel carrer per trobar noves fonts per escriure noves històries. Un dia coneix un home que es dedica a entrar a les cases, més o menys al mateix temps que cobneix una dona de qui ben aviat es farà amant.
<< indicat x: començar a intuir el que s'estava gestant en un director que més endavant ens duria Memento, Insomnio o Batman Begins.
>> prescrit x: qui necessiti un cinema convencional, senzill, simple i sense masses girs ni complicacions en la història.
Christoper Nolan es va enfrontar al seu primer llargmetratge amb una inusual valentia, presentant un producte eminentment independent, original i pertorbador. Tot el que es respira, tot el que s'intueix i tot el que es veu i viu a Following és completament inquietant.
Els personatges que trobem en aquesta òpera prima del britànic no només apunta molt bones maneres, sinó que comença a dibuixar els personatges que, dos anys després, desenvoluparà a Memento i, en certa manera, a Insomnio. Són personatges obsessius, outsiders i, en aquest sentit, completament marginals.
Però els personatges no són el més important i inquietant de la pel·lícula, sinó que les sità muacions que Nolan ens té preparades fan que tot giri al voltant de les ombres d'aquest personatges. De fet, com ja passarà més endevant a Memento i en certa manera a Insomnio, cap dels tres personatges del trio protagonista són aigua clara, la qual cosa, en conseqüència, ens durà a un final incert, ja que fins a l'últim fotograma de pel·lícula no sabrem si Nolan encara es guarda un as a la màniga, o ja ens ha mostrat totes les seves cartes.
De fet, un dels principals mèrits de la direcció de Nolan és a pròpia concepció de la pel·lícula, fent que tots aquests peranys no siguin artificials ni forçats, sinó completament naturals i sorprenents. És difícil imaginar-los abans d'hora i, per si algú s'avancés a la jugada, Nolan té preparat un muntatge i una descomposició temporal que no és difícil de seguir però que trenca la monotonia de la linialitat.
Una vegada més, el 'terror' de fons que presenten els personatges, sobretot el protagonista, mig desfigurat, amaga una metàfora de la nostra societat, de la falsetat de les aparences, i en darrer terme significa que ningú es pot refiar de ningú. L'evolució física del personatge central (en una peli de Cronenberg es tractaria d'una metamorfosi) representa tot aquest viatge de devallada.
< fitxa tècnica
Títol original: Following Direcció i guió: Christopher Nolan País: EUA Gènere: Thriller Duració: 69 min. Interpretació: Jeremy Theobald, Alex Haw, Lucy Russell, John Nolan, Dick Bradsell, Gillian El-Kadi, Jennifer Angel. Guió: Christopher Nolan. Música: David Julyan. Estrena a Catalunya: No estrenada Versió doblada al català: No
