» inici
|
PLAN DE VUELO: DESAPARECIDA Gales i premieres - Sitges 2005 Kyle Pratt viu el que cap mare no voldria ni somiar: la seva filla de sis anys, Julia, desapareix sense deixar rastre durant un vol de Berlín a Nova York. La tripulació reacciona amb incredulitat i tot indica que la nena no ha arribat a pujar a bord. Afectada per la mort recent del seu marit i turmentada pels seus propis fantasmes, Kyle iniciarà una recerca solitària i desesperada a més de deu mil metres d’altitud. Jodie Foster, dues vegades oscaritzada, protagonitza aquest thriller tens ambientat a l’interior d’un avió de passatgers laberíntic i descomunal.
Quin bonica mamà és la Jodie Foster! Que maca i que valenta! Això és el que he estat pensant mentre veia a la Foster lluitar contra cel i terra per trobar a la seva filla perduda dintre d'un gegantesc avió de tres plantes, durant un vol trasatlàntic de Berlín a Nova York. A Flightplan, (Estats Units, 2005) Jodie Foster demostra que un dels papers que millor sap interpretar és el de mamà. Per a mostra diversos botons: Panic Room (Fincher, 2002), Ana i el Rei (Tennant, 99), Little Man Tate (dirigida per la mateixa Foster, 91), i en aquesta ocasió és més aviat una super-mamà, que aguantarà de tot, des que la qualifiquin de llunàtica i boja, fins que la maltractin llençant-la a terre. És a dir, una de les coses que com actriu sap fer bé la Foster, és transmetre d'una manera més que efectiva un autèntic sentiment maternal. Dirigida per l'alemany Robert Schwentke, Flightplan és un entretingut i molt bé tramat film de suspens psicològic, inversemblant en moltes de les seves parts (serà possible que absolutament ningú recordi que una mamà factura i embarca en un avió ambla seva filla???), però que complix enterament amb la seva tasca de mantenir enganxat a la butaca a l'espectador, que testifica com una mamà s'enfonsa en una barreja d'ansietat i nervis, per no poder trobar a la seva petita filla, dintre d'un veritable creuer volador. La pobra començarà a creure que tot pot ser producte d'una incipient depressió. En aquest sentit, l'actuació de Jodie Foster és fenomenal, en la seva interpretació d'aquesta excepcional mare, que a més és una intel·ligent enginyera aeronàutica. Kyle (Foster) acaba de perdre al seu marit en un accident a Berlín. Al costat de la seva filla Julia (Marlene Lawston), emprendran el retorn a Nova York per a enterrar al marit, i abordaran sense problemes aparents l'avió durant una freda nit, que pertany a una fictícia aerolínia. Tot és més que perfecte: excel·lents i maques hostesses, educats directors, l'últim crit en tecnologia (cada seient té la seva pròpia televisió en classe turista), amb molts dels interiors de l'avió generats impecablement amb tecnologia digital. La crisi succeïx a milers de peus d'altura, quan després de pesar figues, Kyle es trobarà amb la sorpresa que Julia s'ha perdut, i el pitjor (i inversemblant) és que ningú l'ha vist, ni la educadita i servicial hostessa (Erika Christensen) que va rebre a tots els passatgers a l'avió. El film, estant immers en l'encara paranoia aèria de l'11-S, caurà per descomptat en les pors cap als passatgers musulmans, quan la desesperada Kyle comença a sospitar d'un passatger musulmà, fins que l'oficial de vol en torn (Peter Sarsgaard, de Skeleton Key), tractarà de controlar a la paranoica Kyle per considerar-la, fins i tot, una amenaça per a la seguretat de l'avió.
< fitxa tècnica Estats Units. Informació extreta del web del festival (www.cinemasitges.com)
|
|
