Els implants de Zoë poden emmagatzemar les imatges de tota una vida. Es col·loquen al cervell dels usuaris quan són acabats de néixer. No és un producte barat, per tant només se'l poden permetre milionaris. Alan Hackman (Robin Williams), un home solitari i insensible, treballa de muntador per a Zoë Tech.

[A competició / Oficial Fantàstic Sitges 2004]

Realitza pel·lícules de record per a funerals, en las que s'eliminen els detalls escabrosos de la vida del difunt. Mentre revisa el material audiovisual d'un executiu de la seva empresa, Hackman descobreix una cosa que el pertorba. Pel·lícula participant a la Secció Oficial del Festival de Berlín '04.

Amb una tecnologia que no deixa d'avançar, ben aviat podrem substituir el que es fa als tanatoris, per una projecció dels records de la vida de la persona que acaba de morir.

D'aquesta manera, i amb la manipulació i el control com a rerafons de tot plegat, ens trobem amb una història que funciona prou bé tot i que el Robin Williams no estigui a l'altura d'algunes de les seves interpretacions.

La direcció és prou bona, tot i que alguns moments clau (com el croma ple d'imatges amb el Robin Williams treballant al seu escriptori) no acaben de funcionar del tot.

Sens dubte és a partir d'aquest moment que la pel·lícula comença a agafar més consistència i té alguns moments brillants barrejats amb d'altres incomprensiblement irregulars fruit, molt possiblement, d'una òpera prima com aquesta.

És una llàstima que no tinguem més Jim Caviezel que demostra, una vegada més, que la seva interpretació a The passion no era cap casualitat.