<< indicada x: recuperar una nova barreja de gèneres d'Alexander Payne, com ja passava amb la seva anterior pel·lícula.
>> prescrita x: qui s'esperi una comèdia a l'ús, de les típiques americanes.
» inici
|
ENTRE COPAS (sideways) Sideways és una comèdia dramàtica d'Alexander Payne (que precisament va dirigir About Schmidt), basada en una novel·la de Rex Pickett, on un professor d'anglès aspirant a escriptor (Paul Giamatti) i un actor de televisió aspirant a estrella (Thomas Haden Church) surten de viatge per "celebrar" l'última setmana de solter del segon. Aquest viatge els durà a fer un repàs a la zona més vinícola dels Estats Units d'Amèrica, on, entre tast i tast, viuran moments de road-movie, d'humor elitista i de reflexions pseudopsicològiques. I és que el món dels entesos en vi dóna molt joc a uns personatges sense rumb, un dels quals és aficionat als vins i l'altre a beure.
Si agafem l'austeritat tragicòmica d'About Schmidt i els guions sobre relacions de parelles i humor elitista de Woody Allen, què en surt? Segurament en sortiria un producte molt proper a Sideways, aquest títol traduït malauradament com a Entre copas. Seria la clàssica història protagonitzada per dos personatges més o menys divergents, que es retroben per a una última aventura de "camarades". Òbviament, com res a la vida, no és gens fàcil recuperar la marxa de la joventut, i al seu camí s'aniran trobant imprevistos: una relació amorosa esporàdica, una borratxera produïda per una ex-parella, un encontre amb una fan nimfòmana i el seu marit... Les situacions s'aniran encavalcant per mostrar-nos la cara trista del somni americà, d'aquells qui volen viure de l'star-system i es queden a una segona fila, tancats en una ampolla metafòrica de la qual no saben (o poden) sortir. La pel·lícula té bones intencions, i s'agraeix trobar un cert humor woodyallenesc, però decep una mica l'aspecte elitista del film. Per una banda, ens acosta al món del gust i el tast vinícola, però per l'altre només ens mostra la punta superficial de l'iceberg, deixant de banda el negoci que comporta i la gent que es desviu en aquest negoci, que s'arriba a veure lleugerament i que potser motiva més que no pas el que conta la història. Lògicament, això "no toca", perquè la pel·lícula la protagonitzen personatges de classe mitjana-alta i una mica esnobs, que viuen en aquest món més superficial. Sorprèn trobar un film així tan ficat als Òscar, però sorprèn més que a aquestes altures encara hi hagi qui s'entesti a dir-ne films "independents". Senyores i senyors, la Fox no produeix films independents! Per començar, doncs, és millor seure a la butaca amb la consciència del què anem a veure i, sobretot, a deixar-nos dur per l'actuació d'en Giamatti, que està perfecte, i per aquest home de cara difícil que respon a Thomas Haden Church, un xic estereotipat, però correcte en el personatge que li toca que ja és estereotipat de per sí (no oblidem que forma part de la faràndula hollywoodesca en "cutre"). Per evitar-nos sorpreses, però, emporteu-vos un bloc de notes per aprendre a valorar el vi, ja que hi fareu un curset accelerat, i recordeu que el film és més realista del que aparenta. La vida de dos tristos éssers humans qüestionant-se l'amor i tot el que comporta, passada pel filtre d'una ampolla de vi buida.
< fitxa tècnica Títol original: Sideways.
|
|
