Secció Oficial Fantàstic - Sitges 2005
Festival Internacional de Cinema de Catalunya
La jove Shiang-chyi torna a Taipei després d’una estada a París. A l’edifici on viu coincideix amb Hsiao-kang, un venedor ambulant de rellotges que s’ha passat al cinema pornogràfic. La relació amb Hsiao-kang, l’interminable reguitzell de personatges estrambòtics i la supervivència en una ciutat sotmesa a restriccions d’aigua provocaran tota mena de situacions insòlites. L’última obra de Tsai Ming-lian, molt lligada als seus treballs anteriors, adopta la forma d’un musical audaç i vibrant. Premi a la Millor Contribució Artística a la Berlinale.
- passis al Sitges'05:
Auditori, dia 12, 20.00h
- compra la teva entrada:
Jo sabia dels plaers del plàtan, dels plaers amb les figues, dels plaers amb les pastanagues, dels plaers amb la nata ensucrada, dels plaers amb un bon cava i potser la mateixa ampolla, dels plaers amb tota la cistella de fruites de la Carmen Miranda, i fins i tot (gràcies a Bigas Luna) amb una sardina i un frankfurt, però de la marranada que es pot arribar a fer amb una síndria, no en tenia ni idea. El que no guanyes es per llençols, això està clar.
Ja a un vell Festival de Sitges, The Hole de Tsai Ming-Liang va provocar un escàndol, dividint els puristes del Festival entre els que entenien que allò era Fantasmagòria pura, i els que només entenen de Gore estricte: l’obsessió per l’aigua (no només en ell, sinó en tots els companys de generació asiàtica) i la passió pels musicals reciclats ja apareixien, desmantellant tota la severitat del cinema d’autor strictu sensu.
Però a El sabor de la sandía la cosa va molt més enllà: és una joguina diabòlica, inexplicable, ideal per a espectadors farts de veure sempre el mateix i capaços d’encaixar una peli que els descol·loqui tota l’estona, absurda, fregant el ridícol, però excitant. Follades combinades amb cançons camp, coreografies dignes de Gisa Geert, un vestuari que adoraria Chi Chi La Rue i una permanent sensació d’angoixa.
Només recomanaria als malalts d’agorafòbia que no treguin ni el cap, ni els sexes a l’abast de la Síndria, potser el títol ideal fora The Attack of the Killer Sindria o The Toxic Sindria Avenger. I per si de cas, aneu al cinema dsprés d’haver-li donat una alegria al cos, i ben sopats. Us ho recomano.
< fitxa tècnica
França-Taiwán.
Director: Tsai Ming-liang.
Productor: Bruno Pesery.
Productor executiu: Vincent Wang.
Producció: Arena Films, Homegreen Films i Arte France Cinéma.
Guió: Tsai Ming-liang
Fotografia: Liao Pen-jung.
Disseny de producció: Yip Kam-tim.
Direcció artística: Lee Tian-jue.
So: Tu Duu-chih i Tang Shiang-chu.
Vestuari: Sun Hui-mey.
Coreografia: Peggy Wu.
Muntatge: Cheng Sheng-chang.
Any: 2004.
Durada: 115 minuts.
Intèrprets: Lee Kang-sheng (Hsiao-kang), Cheng Shiang-chyi (Shiang-chyi), Lu Yi-ching.
Informació extreta del web del festival (www.cinemasitges.com)