Després de 8 anys treballant en el disseny d'uns sabatilles esportives, en Drew és acomiadat. Això suposarà un daltabaix a la seva vida, que farà que s'ho plantegi tot, fins i tot la seva pròpia existència: val la pena seguir vivint? Arribarà a la conclusió que no, però just abans de suïcidar-se, l'avisen que ha mort el seu pare, i que ha de volar a Elizabethtown, el seu poble natal, per a assistir al funeral. A l'avió hi coneixerà una hostessa que li retornarà les ganes de viure.
<< indicat x: mega fans de la Kirsten Dunst, més maca que mai però sempre inferior a Las vírgenes suicidas.
>> contraindicat x: els que espereu un Orlando Bloom èpic, amb capa i espasa.
Potser sigui una mica pretenciós dir que Cameron Crowe va demanar a Kirsten Dunst i a Orlando Bloom que es miressin i remiressin El apartamento, obra mestra de Billy Wilder, per interpretar els seus personatges. De fet, Crowe volia que els seus dos protagonistes s'emmirallessin en Matthaw i Lemon per saber donar un toc de comèdia al bell mig d'un to tràgic.
Tot plegat és encara més pretenciós si tenim en compte que Cameron Crowe podria ser un gran director, de no ser que la seva vena happy ends americans li sortís amb massa freqüència. Crowe, un director desaprofitat (és ell mateix qui es desaprofita) capaç del millor i del pitjor. D'entre les primeres en destaca Jerry Maguire (ensucrada, sí, però genial), amb un Tom Cruise fantàstic (que raro), un Cuba Goding Jr. impecable (Oscar merescut), una Renée Zellweger encantadorament grassa, i un nen preciós fins i tot pels que els hi tenen fòbia als més menuts. I la mítica frase de "¡Enséñame la pasta!" que ja ha passat a la història.
D'entre les bones en destaca també Almost famous, un retrat tant ben aconseguit del món dels groopies com en el seu moment ho va ser 800 balas sobre el món dels especialistes, o El protegido sobre el món dels super herois de còmic. La pel·lícula és, en part, la història de Crowe de jove, com a cronista musical de la revista Rolling Stone. D'aquesta època n'hi ha quedat, sens dubte, un exquisit gust pel bon rock, com ho demostra a totes les seves bandes sonores. D'aquest film cal destacar-ne la troballa de Kate Hudson, Oscar a la millor actriu de repartiment.
I del pitjor només n'assenyalaria Vanilla Sky, un remake terribe (en el sentit més despectiu de la paraula) d'Abre los ojos, la millor pel·lícula d'Amenábar fins al moment. Sens dubte, el gran amic de Tom Cruise torna a treballar amb l'actor americà, que produeix Elizabethtown, després que ja haguessin treballat junts a Jerry Maguire i a Vanilla Sky.
< fitxa tècnica
Direcció i guió: Cameron Crowe.
País: EUA.
Interpretació: Orlando Bloom (Drew Baylor), Kirsten Dunst (Claire), Susan Sarandon (Hollie Baylor), Alec Baldwin (Phil), Bruce McGill (Bill Banyon), Judy Greer (Heather Baylor), Jessica Biel (Ellen), Paul Schneider (Jessie), Paula Deen (Tía Dora), Loudon Wainwright (Oncle Dale), Alice Marie Crowe (Tia Lena).
Producció: Tom Cruise, Paula Wagner i Cameron Crowe.
Música: Nancy Wilson.
Fotografia: John Toll.
Muntatge: David Moritz.
Estrena a Catalunya: 11.11.05 Versió doblada al català: No.