<< indicada x: qui vulgui retrobar-se amb un film del mestre Scorsese.
>> prescrita x: qui esperi, com passa en les seves pel·lícules, que els personatges siguin marginals i la història plena de violència.
» inici
|
EL AVIADOR (the aviator) Un excèntric multimilionari, Howard Hughes, es dedica a dirigir i produir les seves pròpies pel·lícules a la indústria de Hollywood, el seu particular paradís. A banda d'això, Hughes dedica la resta del seu temps a dissenyar i provar avionetes mentre per la seva vida hi van desfilant algunes de les dones més boniques de tot el món. Així doncs, entre els 20 i els 40, sembla que tot li va de cara a aquest singular personatge.
Que Scorsese és un dels millors directors de l'actualitat no hauria de ser cap secret. Que Scorsese domina a la perfecció unes pel·lícules l'eix vertebrador de les quals és el protagonista principal tampoc hauriem de dir-ho amb reserves. I que Scorsese es mou més còmodament en pel·lícules íntimes no ho hauriem d'obviar. Després d'una pel·lícula tan grandiloqüent com Gangs of New York, on a part d'un antagonista tan fantàstic com l'interpretat per Daniel Day-Lewis, no hi havia massa res a destacar, Scorsese torna a pecar de pràcticament el mateix a El aviador. Tant l'una com l'altra passen planament per unes històries al més pur estil Hollywood, on aprofundir en els seus protagonistes sembla mereixedor de la més dura de les condemnes. Gangs of New York pecava d'haver passat per les mans afilades dels "Weinstein Manostijeras", amos i senyors de la Miramax i retalladors oficiosos de pel·lícules al seu gust. Això la feia una pel·lícula espectacular però massa plana, sense permetre-la aprofundir. El mateix resultat, però per un motiu diferent, ens el trobem a El aviador. Aquesta pel·lícula és una autèntica obra de producció, nascuda del cor i les ganes de Leonardo DiCaprio, el cap de Michael Mann i la butxaca dels Weinstein. Mann, el director d'El dilema i Collateral, va veure en Scorsese el director adient per un biopic d'un personatge com Howard Hughes gràcies al seu gran talent i coneixement del cinema clàssic de Hollywood. I Scorsese s'ha tret el mort de sobre com ha pogut. El aviador, igual que Gangs of New York, és una pel·lícula llarga i extramadament cara, feta seguint els patrons que demanen els Oscar. Tot i no tenir un ritme precisament trepidant, El aviador passa com una exhalació per la vida de l'excèntric magnat Howard Hughes, i un cop acabada, la sensació és la de no conèixer del tot aquest personatge. Tot passa sense saber massa bé per què. I això, tractant-se d'Scorsese, no hauria de ser així. Un currículum que compta amb meravelles com El rey de la comedia, Toro salvaje, Taxi driver o Uno de los nuestros, no hauria de veure's ampliat amb pel·lícules tan poc personals com les dues últimes del mestre novaiorquès. Cinematogràficament, El aviador no és un mal producte. És més, es tracta d'una pel·lícula estèticament perfecta, visualment encertada. Però poc més. Veient-la, un es queda amb la sensació d'estar davant d' una pel·lícula de Michael Mann més que de Martin Scorsese. Per ventura, el director de Casino ja ha anunciat que El aviador és la seva última pel·lícula d'aquestes característiques, i que a partir d'ara tornarà a pel·lícules més manejables, el que s'anomenen pel·lícules més petites. I allà és on Scorsese fa el que sap. Domina i juga amb els seus personatges a la perfecció. Un dels greus errors d'El aviador és el protagonista. Tot i tractar-se d'una de les millors interpretacions de Leonardo DiCaprio, el seu aspecte imberbe impedeix la necessària identificació amb el personatge, sobretot quan al cap dels anys aquest representa haver passat la quarentena. Per molts bigotis que se li posin a DiCaprio, és impossible que aparenti més de vint-i-cinc. Pel contrari, l'angelical Cate Blanchett, posant-se la màscara de la Katharine Hepburn més descarada resulta senzillament espectacular. Cate Blanchett es transforma aquí en cleptòmana, robant-li la personalitat a la protagonista de La fiera de mi niña i els planos a Leonardo DiCaprio. Resumint, El aviador seria una pel·lícula com una altra, correcta, si el nom del director fós Michael Mann o Oliver Stone, però tractant-se d'Scorsese hi havia un potencial més gran. Basar el film en la triple E, imatges "estètiques, elegants i espectaculars" no és propi d'un director que s'ha guanyat a pols un lloc en la història del cinema. Però Scorsese, com tots, ha de menjar i permetre's les seves pel·lícules, i és per això que se li perdonen aquestes relliscades.
< fitxa tècnica Títol original: The aviator.
|
|
