» inici
|
CRASH Un regutzell de persones molt diferents i que en principi no haurien de coincidir mai entre ells (un comerciant persa, dos polis detectius que són amants, un director de tele...) tindran un accident de cotxe a Los Angeles. Encara que sembli que no hi ha cap punt de connexió, l'accident farà que tot es capgiri, tot i que ells no ho sàpiguen. Com a les pel·lícules de González Iñárritu o a les de Guy Ritchie, l'atzar i les topades de cotxe seran centrals per al futur dels protagonistes.
“Deuries avergonyir-te de tu mateix”, li dirà en algun moment l'atemorit productor televisiu “de color” al seu assaltant també “de color”, després d'haver sortit sà i estalvi d'un frustrat assalt, en algun punt de la sempre multi-cultural ciutat de Los Àngeles, urbs que serveix d'escenari per a les històries que es van creuant a Crash (Crash, Estats Units, 2004), segon llargmetratge del guardonat guionista Paul Haggis. Guanyador en la passada edició dels Oscar per Millor Guió Adaptat amb “Mystic River” (al que Clint Eastwood tornarà a cridar per al seu pròxim llargmetratge Flags of Our Fathers), Haggis aborda a Crash –que va coescriure al costat de Robert i Bobby Moresco-, aquests temes socials que són incòmodes, sense importar el color de pell. El tema central, en aquest cas, seran els prejudicis racials i la discriminació, objecte de l'extremadament tancada mentalitat que, com una malaltia, afecta als ciutadans nord-americans. Això últim, un fenomen generalitzat i potenciat des de l'arribada “del governator” Arnold Schwarzenegger a la gubernatura de Califòrnia, amb les seves mesures racistes cada vegada més dures contra els immigrants, sobretot, els d'origen mexicà. Hi ha una escena, fins i tot, on el retrat de l'ex Terminator surt penjat en l'oficina d'una estació de policia, tot just enfocat, i en aquest sentit Haggis sembla haver volgut fer una representació del que seria el problema en un entorn domèstic, en el personatge de Brendan Fraser com el fiscal de districte Rick, l'esposa del qual (Sandra Bullock, em costa dir-ho però amb una bona interpretació), una paranoica dona que tracta malament a la seva criada d'origen mexicà, i amb els clàssics prejudicis racials cap als llatins. Al llarg de diverses vinyetes, i partint de l'assassinat d'un jove negre, pel que sembla criminal rondaire, cas que investiga l'oficial de policia Graham (Don Cheadle), la pel·lícula va presentant a tots els protagonistes a manera d'un trencaclosques argumental o joc laberíntic, molt a l'estil de 21 Grams (Iñarritu, 2003), amb un portentós treball fotogràfic de J. Michael Muro. Dos són els personatges als quals els correspondrà dir els aforismos racials més contundents, un parell de lladres negres (Chris Bridges i Larenz Tate), aficionats a robar furgonetes de luxe, i que faran passar un esglai a Rick i a la seva esposa, gairebé al mateix temps que Cameron (Terrence Howard), el productor de T.V. i la seva esposa Christine (Tandie Newton), sofriran els abusos d'autoritat d'un policia racista (Matt Dillon, una bona actuació) davant els atònits ulls del seu jove company (Ryan Phillippe). D'altra banda, un comerciant i la seva filla infermera, ambdós d'origen persa, compraran una arma per a la seguretat del seu negoci, després de rebre els insults racistes de l'encarregat de l'establiment (li cridarà “Osama” i insinuarà que és un terrorista), que més endavant donarà motiu a una absurda situació amb un serraller d'origen mexicà. El guió de Haggis se centra en petits detalls, crucials per al desenvolupament de la història, com l'esmentada pistola o una petita figureta de santeria vudú, al costat dels accidents vials com a detonants d'ironies (l'home xinès atropellat) i comentaris racials en aparença innocents (la dona xinesa que jutja als mexicans de 'cafres'). Desafortunadament un inadequat, poc creïble i artificiós happy-end (en deute amb la famosa seqüència de les granotes vista en Magnolia), xafarà el mesurat melodrama, narrat amb un equilibrat mestratge i realisme per Haggis, que sense ser excessiu aconsegueix donar en el clau en les seves capcioses línies, carregades d'un missatge social contundent.
< fitxa tècnica Direcció: Paul Haggis.
|
|
