» inici
|
CORPSE BRIDE Gales i premieres - Sitges 2005 L’última aventura animada de Tim Burton insisteix en els conflictes entre el món dels vius i el dels morts. Victor ressuscita accidentalment una jove novícia i es troba que aquesta el reclama en matrimoni. Per a ell, el Més Enllà és una alternativa divertida i colorista a la vida monòtona del seu poble, on la seva promesa també espera que faci honor al compromís matrimonial contret prèviament amb ella. Magistral treball d’animació amb un trio amorós encarnat pels dobles animats de Johnny Depp, Helena Bonham-Carter i Emily Watson.
No sé si a Helena Bonham Carter, parella de Tim Burton, i actriu per qui un servidor té una especial devoció després d'haver vist el seu magnífic paper a Fight Club, li deu haver fet massa gràcia ser la nòvia cadàver. És possible que el director més original de Hollywood, amb el món macabre que sempre corre pel seu cap, se l'hagi imaginat més que enterrada, sota terra, i vestida de núvia. Sigui com sigui, segur que l'Helena, coneixent la sinistralitat que sol acompanyar els seus personatges, s'hi hagi fet un fart de riure. De fet, la Marla Singer de la pel·li del David Fincher també seria una gran núvia cadàver. Nois, què us he de dir: Tim Burton l'ha tornat a clavar, de dalt a baix. Per tots aquells que penseu que Nightmare before Christmas era una obra mestra i una joia de l'animació, no sé a què espereu per anar a veure la segona pel·lícula en 'stop-motion' del director. De fet, aquest personatges tan característicament perfilats són presents des del primer moment a la filmografia del Tim Burton, amb el seu primer curt, Vincent, on retia un claríssim homenatge a Vincent Price (que de fet hi va posar la veu en off) en una història digna d'Edgar Alan Poe. I tot això sense oblidar el llibre de poemes que ell mateix va il·lustrar, La melancólica muerte de Chico Ostra. En aquesta ocasió tornem a trobar la barreja entre el món dels vius i el dels morts, amb unes persones grises, quadriculades, immorals i interessades que contrasten amb l'allau de colors que cobreix cadascun dels personatges i dels paisatges del món dels morts. La música de Danny Elfaman, com no, acompanya de meravella, cosa que faci imprescindible el visionat de la Versió Original per no trobar-nos amb la sempre desagradable sorpresa de les cançons doblades. Si algú dubtava de la riquesa del món particular de Tim Burton, senyors, que s'ho comenci a fer mirar. I si no que els hi preguntin a la Disney, d'on en va sortir per la porta del darrera després que no li acceptessin els seus dos primers curts, Vincent i FrankenWinnie, dues autèntiques joies. Una història d'amor preciosa, potser el millor Tim Burton, potser no. Això ho decidireu vosaltres. Això sí, segur que els grans hi disfrutareu com a nens, i els nens també riuren de valent. Àlex Gorina dixit: Tot i el meu entusiasme pel Planeta Burton (que s’ha renovat del tot gràcies a la meravella de les meravelles que és Charlie y la fábrica de chocolate), malgrat que La novia cadáver no pot ser més exacte al seu univers, i que individualment els elements (dissenys, història, estil fotogràfic, acudits privats, veus seleccionades i la banda sonora de Danny Elfman) són idonis, magistrals, alguna cosa d’aquest film d’animació gòtica no em funciona com m’esperava: problemes de ritme a la primera meitat, absència de l’esperit realment subversiu dels primers films del director, potser la possibilitat no atesa d’una sofisticació superior, o una inevitable pàtina de “deja vu” en tot, to, tot... no ho sé. Però el cas és que l’admiro i recomano, però vaig sortir del cinema més insatisfet que no trempant. I tanmateix li demanaria a Tim Burton que torni a insistir: una adaptació al cinema del llibre La melancólica muerte de Chico Ostra podria ser el pas següent. O una versió animada de Sweeney Todd, el Musical. De fet, ja s’ho havia plantejat. Mireu: no em feu cas. Ara mateix, el film de Burton és clarament, un postre suculent en un cartellera que, com sempre i malgrat el que diguin, te vuit plats i mig de primera categoria...
< fitxa tècnica Estats Units. Informació extreta del web del festival (www.cinemasitges.com)
|
|
