Després d'haver-se fet un renom a París, un pintor (Daniel Auteuil) torna al seu poble natal a la França profunda per ocupar la casa on va créixer. Un jardí de bones proporcions envolta l'edifici. Posa un anunci al diari local per trobar un jardiner. El primer candidat (Jean-Pierre Darroussin), i el definitiu, és un antic company de col·legi miraculosament retrobat després de tants anys. Els dies passen i el pintor descobreix un home que no deixa de sorprendre'l gràcies a la seva franquesa i la simplicitat de la mirada amb la que veu el món. Tornada als films francesos pre nouvelle vague. El costumisme de Jean Renoir, com si es tracrés d’Una partida de campo, és present a tot arreu i aquestes Conversaciones con mi jardinero es converteixen en un film deliciós que cal saborejar a poc a poc, amb calma, i com si es tractés un clàssic del cinema molt proper, com us dèiem, al to de La fortuna de vivir.