<< indicada x: espectadors incondiconals de relats purament nostàlgics com aquest.
>> prescrita x: qui estigui una mica tip del recent cinema argentí que insisteix en repatir la fòrmula d'El Hijo de la Novia.
» inici
|
CONVERSACIONES CON MAMÁ En Jaime és un home casat i amb dos fills adol·lescents que està passant per un moment difícil de la seva vida: el seu matrimoni amb la Dorita s'està refredant, quasi no coneix als seus fills, l'acaben d'acomiadar de la feina i a més es veu amb la obligació de dir-li a la seva mare de vuitanta-dos anys que abandoni l'apartament a on viu des de fa anys perquè el puguin vendre. I per si tot això no fos suficient, en Jaime rep un darrer impacte emocional quan la seva mare li notifica que ha conegut un home, tretze anys més jove que ella, i amb qui ha decidit compartir sostre.
Des de l'espectacular èxit d'El Hijo de la Novia, el cinema argentí es continua mirant una vegada i una altra en el seu propi mirall; al recent exemple de Luna de Avellaneda, se li afegueix aquest film ben intencionat però massa carregat de tendresa i sobre tot d'una nostàlgia agridolça excessivament suau. I és que com a El Hijo de la Novia, aquí també ens trovem amb el component de la paulatina manca d'afecte familiar entre pares (o mares) i fills, que es refan en funció dels inconvenients econòmics i sentimentals amb els que es troben. L'actriu China Zorrilla està certament encantadora amb aquest personatge ple de sentit de l'humor, humil i que amaga un àngel al seu interior - literalment pronunciat a la pel·lícula -, però també cal advertir que és un personatge excessivament estereotipat, que no sorprèn i que ens remet a altres mares cinematogràfiques bastant similars. Per la seva banda, Eduardo Blanco s'esforça per trencar amb aquesta imatge seva de l'amic divertit de Ricardo Darín, segons El mismo amor, la misma lluvia, El Hijo de la Novia i Luna de Avellaneda; el resultat és una curiosa mutació d'aquest estil de personatge que sembla que no pugui acabar d'abondonar i la d'un actor amb fermes conviccions de que pot demostrar unes inquietuds més dramàtiques. En qualsevol cas, aquesta pel·lícula petita segurament satisfarà a un bon nombre d'espectadors, però pel que fa al públic més exigent, la trobarà justeta, una mica estirada i més aviat aburrida. El cinema argentí més internacional s'hauria de replentajar una mica el fet de que no és adequat continuar insistint en una mateixa fòrmula i que de formes d'explicar una història n'hi ha moltes i no sempre cal fer-ho d'una forma tan nostàlgicament pomposa.
< fitxa tècnica Títol original: Conversaciones con Mamá
|
|
