Un jove ambiciós aconsegueix entrar a la televisió americana. Encara que al principi ho fa per aconseguir anar-se'n al llit amb les noies que coneix, les seves idees comencen a funcionar i passa de ser un simple empleat a productor d'algunes de les sèries de més èxit de les telescombraries americanes. Al mateix temps coneix un membre de la CIA que el reclutarà per lluitar contra el comunisme i l'espionatge soviètic, tot i que un infiltrat intentarà matar-lo.
Una vegada més ens trobem al davant d'una història ben peculiar que, com no, en arribar a les mans de Charlie Kaufman es transforma en un nou món de possibilitats. De fets en aquest cas, més o menys com va passar amb adaptation, Kaufman adapta un llibre, en aquest cas autobiogràfic, i a la vida televisiva de Chuck Barris hi afegeix tota una trama d'espionatge, d'assassinats i d'idil·lis amb agents secrets.
A El ladrón de orquídeas, Charlie Kaufman agafava el llibre homònim de Susan Orlean i el transformava en una trama d'autoafirmació d'ell mateix com a guionista i com a persona, qüestinant-s'ho tot des de bon principi. En aquesta ocasió es deixa de periodistes, de llibres, d'adaptacions de guions i introdueix una subtrama tan misteriosa com aquella altra, sense bessó imaginari, però amb qüestions de fons que tornen a ser tan universals com les que sempre planteja Kaufman, encara que ho faci de forma enrevessada: la possibilitat de viure una altra vida més interessant, la possibilitat de triar entre dues dones, la possibilitat de fer coses que no estan a l'abast de ningú, la possibilitat de matar... i per sobre de tot, una història d'amor que no acaba de funcionar entre dos personatges que convieun amb la marginalitat i que, a força de transitar per situacions desesperades, s'acaben desesperant ells mateixos.
Així doncs, tot plegat es converteix en un fosc retrat de l'ambició i dels desitjos més secrets que hom pot tenir en un moment de baixesa, com si es tractés de la confessió del mateix Chuch Barris en persona i extraient-ne alguns fragments de la seva autobiografia.
Cal destacar també la direcció impacable de George Clooney, amb una aposta molt atrevida ja que es tracta d'un guió gens típic i portat en la majoria de moments amb un gran ofici que ens demostra que Clooney no només és capaç d'inerpretar i de produïr, sinó que la feina al darrera de la càmera se li pot donar prou bé. Tot i que encara sigui molt aviat per dir-ho, i encara que la seva òpera prima sigui ben peculiar, es podria tractar d'un nou Clint Eastwood: una persona ben relacionada, bon actor i que quan dirigieix es dedica a retratar personatges en situacions exremes.
< fitxa tècnica
Títol original: Confessions of a dangerous mind.
Direcció: George Clooney.
Països: EUA, Canadà i Alemanya.
Any: 2002.
Duració: 113 min.
Interpretació: Sam Rockwell (Chuck Barris), Drew Barrymore (Penny), George Clooney (Jim Byrd), Julia Roberts (Patricia Watson), Rutger Hauer (Keeler), Kristen Wilson (Loretta), Maggie Gyllenhaal (Debbie), Jennifer Hall (Georgia), David Hirsh (Freddy Cannon), Chuck Barris, Jim Lange, Gene Patton, Jaye P. Morgan, Dick Clark.
Guió: Charlie Kaufman; basado en el llibre de Chuck Barris.
Producció: Andrew Lazar.
Producció executiva: Steven Soderbergh i Rand Ravich.
Música: Alex Wurman.
Fotografia: Newton Thomas Sigel.
Muntatge: Stephen Mirrione.
Disseny de producció: James D. Bissell.
Direcció artística: Isabelle Guay, Nicolas Lepage i Jean-Pierre Paquet.
Vestuari: Renée April.
Estrena a Catalunya: 25 de juny de 2004.
Versió doblada al català: No