<< indicada x: apreciar el debut de Clooney al darrera de les càmeres amb un guió que, com sempre tractant-se del seu autor, resulta ben imprevisible.
>> prescrita x: qui esperi trobar-se amb una comèdia romàntica com les que veiem avui en dia a les sales comercials.
» inici
|
CONFESIONES DE UNA MENTE PELIGROSA Un jove ambiciós aconsegueix entrar a la televisió americana. Encara que al principi ho fa per aconseguir anar-se'n al llit amb les noies que coneix, les seves idees comencen a funcionar i passa de ser un simple empleat a productor d'algunes de les sèries de més èxit de les telescombraries americanes. Al mateix temps coneix un membre de la CIA que el reclutarà per lluitar contra el comunisme i l'espionatge soviètic, tot i que un infiltrat intentarà matar-lo.
Una vegada més ens trobem al davant d'una història ben peculiar que, com no, en arribar a les mans de Charlie Kaufman es transforma en un nou món de possibilitats. De fets en aquest cas, més o menys com va passar amb adaptation, Kaufman adapta un llibre, en aquest cas autobiogràfic, i a la vida televisiva de Chuck Barris hi afegeix tota una trama d'espionatge, d'assassinats i d'idil·lis amb agents secrets. A El ladrón de orquídeas, Charlie Kaufman agafava el llibre homònim de Susan Orlean i el transformava en una trama d'autoafirmació d'ell mateix com a guionista i com a persona, qüestinant-s'ho tot des de bon principi. En aquesta ocasió es deixa de periodistes, de llibres, d'adaptacions de guions i introdueix una subtrama tan misteriosa com aquella altra, sense bessó imaginari, però amb qüestions de fons que tornen a ser tan universals com les que sempre planteja Kaufman, encara que ho faci de forma enrevessada: la possibilitat de viure una altra vida més interessant, la possibilitat de triar entre dues dones, la possibilitat de fer coses que no estan a l'abast de ningú, la possibilitat de matar... i per sobre de tot, una història d'amor que no acaba de funcionar entre dos personatges que convieun amb la marginalitat i que, a força de transitar per situacions desesperades, s'acaben desesperant ells mateixos. Així doncs, tot plegat es converteix en un fosc retrat de l'ambició i dels desitjos més secrets que hom pot tenir en un moment de baixesa, com si es tractés de la confessió del mateix Chuch Barris en persona i extraient-ne alguns fragments de la seva autobiografia. Cal destacar també la direcció impacable de George Clooney, amb una aposta molt atrevida ja que es tracta d'un guió gens típic i portat en la majoria de moments amb un gran ofici que ens demostra que Clooney no només és capaç d'inerpretar i de produïr, sinó que la feina al darrera de la càmera se li pot donar prou bé. Tot i que encara sigui molt aviat per dir-ho, i encara que la seva òpera prima sigui ben peculiar, es podria tractar d'un nou Clint Eastwood: una persona ben relacionada, bon actor i que quan dirigieix es dedica a retratar personatges en situacions exremes.
< fitxa tècnica Títol original: Confessions of a dangerous mind.
|
|
