<< indicada x: fascinar-nos davant el debut d'un guionista original i un director amb solucions noves, bon ritme i gran sensibilitat.
>> prescrita x: qui necessiti una peli de Hollywood clàssic, amb un simple, senzill i planer noi busca noia, i res més.
» inici
|
COMO SER JOHN MALKOVICH (being john m.) Un titellaire entra a treballar en una atípica empresa on coneixerà la Maxine, de qui s'enamora perdudament tot i estar casat amb una dona mig paranoica que té la casa plena d'animals. Un dia, passajant-se per la seva oficina, descobreix un túner secret i amagat que porta directament dins el cap de John Malkovich, cosa que farà servir per enamorar a Maxine, tot i que la dona del titellaire també voldrà fer-se amb el descobriment i amb la sensual amant del seu marit.
Being John Malkovich no només representa un extraordinari debut d'un director i la primera història d'un guionista que en cinc anys s'ha més que consagrat a Hollywood, sinó que es tracta de molt més que tot això: l'aliança entre un director novell que venia del món dels videoclips musicals i un guionista debutant que s'havia dedicat a escriure guions per a concursos televisius va servir per fer trontollar una indústria consolidada i perquè entressis aires nous a un cinema, el de Hollywood, que no feia més que repetir estructures preconcebudes i que s'estava consumint a sí mateix. Avui en dia, però, amb Charlie Kaufman en escena, és molt més senzill trobar un guió atípic, diferent, divertit, crític i fins i tot rodó. O és que a algú se li hauria ocorregut, abans que a Kaufman, el fet d'escriure el guió sobre uns personatges marginals que troben la felicitat a través d'introduir-se dins el cap d'un actor de carn i ossos? I a qui se li hauria ocorregut que aquest actor fos veritable i s'interpretés a sí mateis? I que fós ni menys ni menys que John Malkovich? Però tota aquesta originalitat, tot aquest desplegament de divertimentos si és que n'hio voleu dir així, amaga un seguit de qüestions universals que fan que les pel·lícules de Charlie Kaufman no només agradin per la seva inventiva sinó perquè, a més, toquen de ben a prop temes que ens afecten: l'amor entre dues persones, una altra persona que s'hi posa pel mig, la por a la mort, les ànsies d'un grup de persones grans de superar el temps i perdurar d'alguna forma, no només en la memòria, el desitg que tots hem tingut en alguna ocasió de ser una altra persona... Però no cal recórrer tota la filmografia de Kaufman per trobar tots aquests universals, sinó que només cal mirar a Como ser John Malkovich per haver de buscar resposta a totes aquestes preguntes que en alguna ocasió ens hem fet i que, en forma de comèdia, trobem a l'òpera prima d'Spike Jonze i Charlie Kaufman. Els papers són genials, fets a mida per als seus protagonistes. John Cusack borda la seva interpretació en una figura gairebé irreconeixible, gens glamurosa ni seductora (cosa que solen tenir els seus personatges habitualment). Però la palma se l'endú Cameron Díaz, que encara surt més lletja i irreconeixible que Cusack, inaugurant d'aquesta manera això que està tant de moda darrerament a Hollywood de fer que actriu guapes apareguin lletges (Nicole Kidman a Las Horas, Charlize Theron a Monster, les dues premiades amb un Oscar).
< fitxa tècnica Títol original: Being John Malkovich.
|
|
