Un noi que s'enamora d'una noia que sempre du perruca i olleres de sol, i que ben aviat acabarà morta. Un policia que deixa la seva nòvia i que aviat començarà a interessar a la dependenta d'una botiga de menjar per endur. I la exnòvia del policia que tornarà a aparèixer de nou.

<< indicada x: conèixer una història amb força connexions amb Lost in Translation, d'una gran sensibilitat, però amb un enfoc ben diferent. >> prescrita x: qui esperi una història d'amor lleugera, divertida, amable o tendre, sense complicacions ni problemes.

És evident que Wong Kar-Wai és un cineasta urbà que aprofita gairebé com ningú les grans ciutats, atapaïdes de gent, de cotxes, de situacions i d'històries, per situar els protagonistes de les seves pel·lícules.

De fet, amb Chunking express el director ens demostra que ja té clars i ben consolidats alguns dels punts bàsics, de les premisses, que més endavant han anat configurant el seu excel·lent i característic cinema. En aquest cas, la música és una de les marques de la casa, passant dels Cranberries fins al California Dreams.

A partir de Chunking express l'ús de la música que fa el director oriental no només és genial i adequat (mai excessiu), sinó que a més té sempre una justificació claríssima: en aquesta ocasió es tracta d'un tema que serveix per presentar i per definir els personatges, i a mida que avança la pel·lícula i la història, i els protagonistes evolucionen, la música els acompanya.

Una vegada més, el director fa servir els seus actors fetitxes, actors que l'aniran acompanyant durant la seva filmografia, com són Tony Leung, que apareix gairebé a totes les seves pel·lícules, creixent amb Wong Kar-Wai i sota la mirada dels mateixos espectadors que esperen veure el resultat de la relació actor director, o Fayne Wong, que tornarà a aparèixer a 2046.

Pel què fa a la història, el que comença com un thriller prou complicat va desencadenant en una simple, senzilla i preciosa història d'amor entre dos personatges no tan al límit com en d'altres casos del director. De cop i volta, els dos personatges que ens introdueixen a la història desapareixen, i no tornaran a aparèixer en tot el film.

El director es desentén d'ell, com si haguessin sortit de l'enquadrament, i de cop i volta, comença una història nova. Més o menys com el que passa a In the mood for love, que desapareixen dos dels cònjugues, elidits, i tot i ser el motor de l'acció, no els veiem en cap moment.

Així doncs, ens quedem amb una noia que treballa en una petita botiga de menjars i que abandona els seus somnis per viure la vida d'un policia a qui veu cada dia i a qui ha deixat la seva antiga nòvia. Amb el propòsit d'estar a prop seu però sobretot per fer-li la vida més agradable, la noia cada dia va a casa del policia, li neteja i somia com seria estar amb ell. Com no, amb la sensibilitat de Wong Kar-Wai.