<< indicada x: veure una història en què els protagonistes renuncien als seus dogmes per poder trobar-se, a mig camí entre l'un i l'altre.
>> prescrita x: qui esperi molta acció, una comèdia o una història d'amor romàntica i pesada.
» inici
|
CAMINAR SOBRE LAS AGUAS L'Eyal és un liquidador professional del Mosad, el servei secret israelià. Li han encarregat que localitzi Alfred Himmelman, un exoficial nazi vell que està a punt de morir. Per fer-ho es posa en contacte amb la seva fneta i el seu net. Però les coses no seran tan fàcils com ell s'esperava.
Decep una mica trobar-se al davant d'una producció israeliana que, en la majoria dels seus punts, no difereix massa de si el capital, els actors i l'equip tècnic arribessin dels EUA. Almenys aquesta és la primera impressió que es té en veure els primers minuts de Caminar sobre las aguas. No deixa de ser curiós, però, que després d'aquest inici dubtós i no massa ben portat, ple de tòpics i alimentat per personatges de cartró pedra, Caminar sobre las aguas es vagi alliberant a mida que passen els minuts d'aquests dos lastres i es vagi convertint en una història ben portada, rodada de forma força convencional, i amb un parell d'històries clares i senzilles. O més ben dit: dos personatges clars i senzills. Tot i això, en alguns moments aquesta senzillesa i aquesta claredat es tradueix en un seguit de matisos, de llums i d'ombres que fa que aquells personatges irreals que ens presentaven al principi de la història siguin cada vegada més rodons i versemblants. I quan sembla que s'han superat els tòpics sobre palestins, israelians, àrabs, jueus i alemanys, i fons i tot sobre homosexuals i heterosexuals, el darrer tram de Caminar sobre las aguas torna a ser excessivament irregular i autocomplaent, obligant a què els actors facin el que el públic reclama, i no el que per destí, o més ben dit, per evolució de la història, seria més lògic que fessin. Així, el final és absurd, tant pel que fa Axel com pel que deixa de fer Eyal. La parella final tampoc acaba de ser massa creïble. Tot i això, els pics més alts de la història compensen els més baixos i aconsegueixen que en general ens trobem al davant d'unes imatges poètiques i properes, acompanyades sempre de bona música i també de bones interpretacions.
< fitxa tècnica Títol original:
Walk on water.
|
|
