<< indicada x: okupes de qualsevol edat.
>> contraindicada x: llogaters preocupats per veure qui posen a la seva propietat.
» inici
|
BUENA VIDA - DELIBERY L’Hernán és un noi argentí de vint-i-quatre anys que després de l’emigració de la seva família a Espanya, viu sòl a la mateixa casa que sempre ha viscut i es guanya la vida mitjançant una precària feina com a missatger d’una empresa en crisi. La seva vida és monòtona i més aviat gris, però quan estableix una relació afectuosa amb la Patricia – a qui tothom anomena Pato -, la seva sort sembla canviar i el seu futur esdevé esperançador. Però l’Hernán no es podia imaginar que poc després de convidar a la Pato per anar a viure plegats, arribaria la desesperada família d’ella a qui el desconcertat xicot haurà d’acollir i tanmateix haurà de fer front als projectes que vol emprendre el pare d’ella i que consisteix en la elaboració de xurros.
El cinema argentí està resultant molt habitual dins la programació dels exhibidors catalans actuals: l’aposta pel cinema procedent de l’Argentina sembla una aposta segura si tenim en compte que darrerament també es va estrenar una altra pel·lícula aparentment poc comercial com Conversaciones con mamá. De fet, Buena Vida – Delivery està bastant a prop de Conversaciones con mamá, sobre tot pel que fa al seu plantejament i també pel missatge sarcàstic i crític en torn a la profunda crisi econòmica argentina. Però aquest primer llargmetratge de Leonardo Di Cesare és un relat agredolç que alerta dels perills de llogar el pis o una habitació a algú que no coneixes, perquè aquesta persona amb la qui confies cegament probablement tindrà família i aleshores és aquí on es poden produir problemes, ja que amb ells no els coneixes i no saps quines intencions poden tenir; és clar que les intencions dels pares de la noia resulten ser d’allò més terribles, no pel que aparenten sinó pels seus motius, egoistes i gens solidaris, que no compten amb la sensibilitat del pobre protagonista, per sobre del qual són capaços de passar per tirar endavant els seus propòsits, que resulten ser els de muntar una fàbrica d’elaboració de xurros en el mateix interior del pis. És, per tant, una pel·lícula que obre debat i reflexió, però el seu discurs és excessivament superior al propi concepte cinematogràfic, que esdevé pobre i bastant ranci. La realització és monòtona i antiquada i, una vegada més, els argentins demostren una alarmant desconeixement del ritme i la narració cinematogràfica, les seves pel·lícules resulten teatralitzades i poc cuidades des d’un punt de vista cinematogràfic. En qualsevol cas, però, és un títol parcialment interessant i que com altres pel·lícules produÏdes a l’Argentina en els darrers anys, deixa en evidència l’actual situació política i econòmica del país, encara que en aquest cas s’hagi individualitzat gràcies a uns personatges prou patètics.
< fitxa tècnica Títol original: Buena Vida – Delivery
|
|
