Sam Lowry és un tecnòcrata en una societat futura del tot ineficient. Somia amb una vida en la que pugui escapar del seu treball tecnològic i de l'aplastant burocràcia, i dedicar-se a la dona que sempre imagina. Un dia troba aquesta dona, però la burocràcia l'acusa de no haver evitat que uns terroristes tirin les seves bombes. Lowry i la seva nova companya viuran ara sota una constant amenaça.

<< indicat x: descobrir el Terry Gilliam més personal. >> contraindicat x: qui esperi una pel·lícula de les que feia com a Monty Python..

Brazil, l'obra més personal i ambiciosa de Gilliam, és un film de culte de l'ex-Python Terry Gilliam que, sota l'etiqueta de pel·lícula del futur "no molt llunyà" amaga una realitat molt més retro que la fa completament contemporània.

Com sempre en el cas de Terry Gilliam, la crítica social, àcida aquí, és la base. Segons paraules del propi Gilliam, la pel·lícula és meitat somni, meitat malson, és un mirall inquietant, una paràbola terrorífica, una defensa de la bogeria, una actualització dels temes de Kafka, una defensa de l'infividu davant el sistema, una finestra oberta en una habitació d'aire irrespirable i vomitiu, una fugida cap als costats, una fantasia pessimista que sosté que no existeix un demà, perquè el demà ja ha passat. És una bomba incendiària, un rebot de Gilliam contra el que la societat li ofereix. Gilliam també diu que Brazil és un home tombat sobre una platja de sorra completament negra per culpa dels vessaments industrials, amb la ràdio encesa, en banyador, estirat sobre la seva tovallola, escoltant precisament la cançó que dóna nom al film. Brazil és una cançó emblemàtica, que sempre ha estat associada a l'alegria del país carioca, a la seva gent, però que amaga una realitat americana, que parla d'un paradís mental imaginat per tal d'escapar de la monotonia i la cruesa de la realitat.

Gilliam, un home de forta personalitat, comença a escriure Brazil amb Tom Stoppard, no menys segur de sí mateix. La topada entre aquestes dues personalitats farà que Stoppard sigui substituit per Charles McKeown, un actor que havia treballat amb Gilliam a La vida de Brian.

La història de Sam Lowry és la història del món en el que viu. La història d'una societat malalta, superficial i buida, on tot va bé fins que l'aire condicionat d'un deixa de funcionar. La seva història, i la de la Jill, intentarà descobrir tots els ets i uts d'una maquinària d'estat que castra la identitat humana, que provoca un consumisme desmesurat i alienant i que anul·la el pensament individual. És per això que Gilliam es remet a la bogeria com a única sortida davant un Estat que et controla el teu cos i que fa que l'únic que t'espera fins el dia de la mort és el dolor i el patiment. La llibertat es troba a la ment de cadascú. Es tracta d'una societat decadent i deshumanitzada, com la que Kubrick mostrava a La taronja mecànica.

Brazil és doncs la pel·lícula més madura de Terry Gilliam. Totes les constants del seu cinema s'hi troben explorades i el barroquisme visual al que se sol remetre, i al que directors com Tim Burton s'hi han recolzat, és, com no podia ser d'altre manera, l'estil escollit per donar vida a una pel·lícula de culte.