<< indicada x: incondicionals de les dues pel·lícules anteriors.
>> contraindicada x: als qui no vau connectar amb les dues pel·lícules anteriors.
» inici
|
BLADE: TRINITY En Blade és víctima d’una trampa i mata a un humà pensant que és un vampir; aquest fet provoca que sigui perseguit per l’FBI que el considera un assassí sense escrúpols molt perillós. Gràcies a la filla del seu aliat Whistler, l’Abigail, i del seu amic , en Blade aconsegueix alliberar-se i així encapçalar la lluita contra el domini vampíric que encapçala el primer i més llegendari dels vampirs, que ha sigut desenterrat de les tenebres.
Malgrat que pel que sembla aquest film tanca definitivament les pel·lícules sobre aquest caçador de vampirs anomenat Blade, constituint per tant una trilogia, més val que no posem les mans al foc davant l’opció de que arribin més pel·lícules sobre el mateix personatge perquè no cal analitzar massa la darrera seqüència del film per adonar-nos que això pot anar per llarg, clar que tot depèn de l’èxit de públic; un públic que ha de ser incondicional de la saga per pair bé aquesta pel·lícula, que no sorprèn gens però que al menys té un sentit de l’humor eloqüent, carregat de sarcasme i amb unes connotacions homosexuals certament curioses. Wesley Snipes es torna a posar en la pell d’aquest híbrid entre vampir i humà que esdevé en el pitjor enemic dels primers, gràcies a un gran sentit per ensumar-los i destruir-los ferotgement. El que passa és que en aquesta ocasió, el seu protagonisme és compartit – aspecte que sembla que no li ha fet gaire gràcia al forçut actor afroamericà – amb el personatge de la filla de Kris Kristofferson, interpretat per la jove Jessica Biel i per un amic d’aquesta, que coneix als vampirs de primera ma, personatge a qui dona vida Ryan Reynolds i que, en definitiva, és qui té la fortuna de pronunciar les frases més divertides de la pel·lícula, carregades d’una ironia política i sexual fins a cert punt sorprenents. A banda d’això, moltes escenes espectaculars, efectes visuals i sonors constants i, una vegada més, una realització marcada per un ineludible aire de sèrie B que, lluny de perjudicar, afavoreix el seu visionat. En qualsevol cas, de les tres pel·lícules sobre Blade, si em permeteu, fins ara és la segona – dirigida pel gamberrot Guillermo Del Toro – la més inspirada i amb diferència.
< fitxa tècnica Títol original: Blade: Trinity.
|
|
